Equilibri, llibertat i missió (Mc 1,29-39)
El passatge de l’evangeli d’avui és la continuació del de diumenge passat, i entre tots dos l’evangelista Marc ens relata la narració de 24 hores en la vida de Jesús, des del matí de dissabte fins al matí de diumenge.
Voldria destacar tres impressions que em produeix aquest seguiment de l’activitat de Jesús. En primer lloc, equilibri. Entre acció i contemplació, entre paraules i fets, entre vida pública (a la sinagoga), vida privada (a casa de Simó i Andreu) i vida íntima (pregant en un lloc solitari). A vegades ens han estat presentats com ideals de santedat comportaments extrems: la persona mística que no fa altra cosa que resar, la dona virtuosa dedicada nit i dia a la seva família, el militant compromès que no para mai a casa. És bonic adonar-nos que Jesús prega en solitari, conviu en família, parla en públic, atén els qui el van a buscar. Aquest ha de ser, més aviat, l’ideal del cristià: viure en Crist cada un dels aspectes de la seva vida ordinària.
Segona impressió: llibertat. La primera guarició que apareix en l’evangeli és, mai millor dit, d’estar per casa. La sogra de Simó és al llit amb febre, Jesús li dona la mà, la fa llevar i ella es posa bona i els serveix. Aquest relat tan senzill amaga dues transgressions: la primera, que Jesús cura en dissabte, i ja sabem que els fariseus van criticar Jesús en moltes ocasions per fer això. La segona transgressió té com a protagonista la sogra de Simó: en aquells temps no estava ben vist que una dona servís a taula un grup d’homes. Així doncs, resulta que Jesús ha alliberat la sogra de la febre que la mantenia al llit, però també del fanatisme de la llei, que no li permetia servir els altres.
Tercera impressió: Jesús viu abocat als altres. En tot allò que fa, no calcula què li convé fer ni es dedica al que li ve de gust, sinó que mantenint-se en estreta intimitat amb el Pare, s’esmerça a complir la missió per a la qual ha estat enviat al món. Per això no pot deixar de predicar el Regne, guarir els malalts i alliberar els oprimits, de poble en poble perquè ningú no en quedi al marge.
Equilibri, llibertat i missió, una bona recepta per a seguir les petjades de Jesús en la meva vida.
Jordi Vila Borràs
