Fem miracles i prodigis (Mc 16,15-20)
El que Jesús va dir als onze també ens ho diu ara a tots nosaltres: Aneu i prediqueu. Aneu vosaltres, no espereu que vinguin, que és el que solem fer. Prediqueu i bategeu: ens preocupem molt pels que no han estat batejats i no ens preguntem si els batejats han estat evangelitzats. El baptisme sense fe no significa res, i per tant no té eficàcia sacramental.
Ara bé, tan bon punt rebem la fe i el baptisme, entrem en dinàmica de salvació. I això no és un concepte merament teòric, sinó que es manifesta en els miracles que som capaços de realitzar.
Sí, els cristians fem miracles.
Expulsem dimonis pel poder del nom de Jesús: hi ha moltes persones que gràcies a la fe són alliberades de l’infern de la droga o de l’alcohol, abandonen el camí de la delinqüència, retroben el goig de viure.
Parlem llenguatges nous: si pel túnel del temps féssim cap a la Palestina de fa dos mil anys, ben poca cosa entendríem del llenguatge i la manera de viure d’aquella gent; tanmateix, l’evangeli continua fresc i vigent per a tothom qui s’hi vulgui acostar, i ara mateix hi ha cristians que s’esforcen a traduir-lo als nous llenguatges del nostre temps: des del còmic al cinema passant per la música i les xarxes socials.
Agafem serps amb les mans, bevem metzines i no ens passa res. Els cristians tenim una habilitat especial per ficar-nos en embolics i complicar-nos la vida de moltes maneres: entre els leprosos, els afamats, els refugiats, els sense sostre. I, curiosament, és en aquests ambients insalubres on ens sentim més vius i es referma la nostra fe.
Imposem les mans als malalts i es posen bons. La fe ens empeny a tenir cura de tota persona des del començament fins al final de la seva vida, perquè tota vida humana és un tresor diví. I això ajuda en gran manera a viure en pau la pròpia circumstància, a sentir-se bé fins i tot en les situacions de més limitació.
Jesús, el Fill de Déu, ha complert la seva missió entre nosaltres. Ens ha rescatat del pecat i ens ha infós el seu Esperit perquè continuem la seva missió. Ell ha tornat al Pare. Nosaltres continuem en camí. Avancem amb joia i amb coratge i no ens desviem dels senyals de pista que ens ha deixat.
Jordi Vila Borràs
