Deixar-ho tot per guanyar-ho tot (Mc 10,17-30)
Diu que hi havia un nen d’una família molt i molt rica. Vivia en un palau amb les habitacions tan grans que en cada una hi cabia una casa sencera. Va arribar el dia dels Reis, i el nen va trobar tota l’habitació plena de joguines i més joguines. Va saltar i brincar d’alegria i va començar a desembolicar paquets. Dues hores més tard continuava desembolicant com un desesperat fins que es va posar a plorar. “Què et passa, fill meu?” “Que no tindré temps per a jugar amb tot això!”
L’home ric de l’evangeli anava ben encaminat quan demanava a Jesús el secret per a posseir la vida eterna. La nostra vida actual és massa limitada, se’ns fa curta i sobretot està barrejada amb tantes coses que van en contra de l’autèntica vida: les malalties, la vellesa, la soledat, les guerres i baralles, les mentides i enganys que ens submergeixen en una dinàmica de mort.
L’home ric també anava ben encaminat perquè procurava guardar des de jove tots els manaments. Si més no, això ens garanteix una consciència tranquil·la, que és millor que les riqueses o la fama que tan sovint generen enveges i neguits.
Però Jesús li fa veure que no n’hi ha prou. La vida eterna és un bé que queda fora del nostre abast, no el podem adquirir amb diners ni amb les nostres pròpies forces. No hi ha més remei que deixar que sigui Jesús qui prengui el timó de les nostres vides. Ens cal deixar les pròpies seguretats i posar-nos en camí de seguiment del Senyor.
No és tan estrany el que Jesús ens demana. Sabem que hi ha realitats humanes que demanen dedicació exclusiva. Quan un home diu a una dona que vol compartir la seva vida amb ella, s’entén que vol dir tota la vida. Si un home diu a una dona: “vull viure amb tu, però tinc una altra gran amiga i els diumenges seran per a ella”, ja ens podem imaginar la resposta. Així mateix, seguir Jesús implica la totalitat de la meva vida: des de la butxaca fins a les relacions familiars, des de la política fins al temps lliure.
Avui més que mai, els éssers humans som fragmentaris. No som d’una sola peça. Hi ha tendències, hàbits, pensaments, emocions, decisions dins nostre que xoquen uns amb altres. Jesús és conscient que, en demanar-nos un seguiment radical, va més enllà de les nostres possibilitats. Però el que és impossible als homes és possible per a Déu. És la seva gràcia, l’acció del seu Esperit en nosaltres que va recomponent el nostre trencaclosques i ens posa en camí cap al Regne de Déu. Quan comencem a segui Jesús ens adonem que ja des d’ara, enmig de les contradiccions d’aquest món, podem començar a tastar el goig de la vida que ens espera.
Jordi Vila Borràs
