Fer el pas al món nou (Jn 18,33b-37)
Els deixebles i seguidors de Jesús no ho veien clar. Es pensaven que anava a Jerusalem per prendre el poder i declarar-se rei dels jueus. Aquest va ser l’argument emprat pel Sanedrí per acusar-lo de sedició davant Pilat. Va ser en l’interrogatori d’aquest a Jesús que va quedar clar que la seva reialesa no és cosa d’aquest món.
Nosaltres, cristians del segle XXI, sí que ho tenim clar. Jesús no és com els reis d’aquest món. Fins i tot ens fa una mica de nosa tractar-lo de rei. Perquè la reialesa no està de moda. Hi ha pocs reis i reines al món, i sembla que en el futur n’hi haurà menys. Els reis dels països democràtics no manen gens i actuen com a objectes decoratius en els actes oficials. A més poder del rei, menys democràcia en el país: relació inversament proporcional. I val més que no parlem de la corrupció: els privilegis legals que els pertoquen com a caps d’estat serveixen sovint per amuntegar impunement grans fortunes de procedència dubtosa.
Jesús no va venir a entrar en competència amb els reis del seu temps. Ell venia a inaugurar un món alternatiu, un món on preval la vida sobre la mort, l’amor sobre l’odi, la fraternitat sobre la indiferència, la llibertat sobre l’opressió, la pau sobre la violència, la justícia sobre la injustícia. Ell convidava tothom a fer el salt, a passar del món en què vivim, que és un món que s’acaba, al món definitiu que ell ens ofereix i que anomena el Regne de Déu.
Com més enganxats estem al món present, més difícil ens resulta decidir-nos pel nou món. Els rics i els poderosos hi tenen molt a perdre i no s’adonen que hi guanyarien molt més en un món segons l’evangeli. Els pobres i febles, lleugers d’equipatge, fan el pas més fàcilment. Però, tan bon punt fem el pas, la nova ciutadania ens transforma. Les utopies republicanes d’aquest món sovint ens han volgut igualar negant les identitats: una sola llengua, una sola fe, una sola ideologia. En el nou món es descobrirà la nostra identitat més profunda de fills de Déu i germans els uns dels altres. No haurem de deixar de ser el que som sinó que arribarem a ser plenament allò que som de veritat. Perquè Jesús és testimoni de la veritat.
Jordi Vila Borràs
