Tots com Maria (Lc 1,26-38)
Si creiem que Déu és el Creador del cel i de la terra, si ha fet totes les coses i tot ho ha fet bé, arribem a la conclusió immediata que el món hauria de ser un paradís. De fet, així era al principi, segons ens diu la Bíblia. Si ara no ho és, si s’ha espatllat, no és culpa de Déu sinó de les accions amb les quals ens hem girat d’esquena a ell i ens hem desvinculat del seu projecte original. Això és el que vol dir el relat d’Adam, Eva i la serp. Això és el que els teòlegs anomenen pecat original. Des del moment que naixem, abans de poder prendre cap decisió de tipus moral, ja formem part d’una història espatllada que, vulguem o no, ens arrossega cap al pecat en qualsevol de les seves formes.
¿Com seríem els humans si no haguéssim caigut en el pecat? Com Maria. ¿Com seria un món segons el projecte original de Déu? Un món ple de Maries de Natzaret, en el qual tots estaríem sempre disposats a complir les paraules del Senyor i exultaríem de goig per les meravelles que ell obra en nosaltres. Maria no és una superdona, una deessa mare, un ésser mitològic. És el que Déu vol que tots siguem.
L’única diferència entre Maria i nosaltres és que ella ha estat salvada amb caràcter retroactiu, si se’m permet dir-ho així ara que està de moda aquesta expressió de l’argot judicial. Sí, el pecat és la gran hipoteca que pesa sobre el gènere humà, i Jesús ha vingut a liquidar-la. Primer de tot, sobre la seva mare. Els teòlegs saben trobar raons de pes i grans motius pels quals Maria havia de ser la primera. Però crec que n’hi ha prou de pensar que era la mare de Jesús, i no calen gaires més arguments per donar preferència a la mare.
Per la nostra vinculació a Jesús, és a dir, per la fe i el baptisme, tota la humanitat és cridada a viure també lliure del pecat i fer un món millor encara que allò que havia de ser de bon començament, perquè Déu vol que participem de la seva mateixa glòria. Som cridats a fer del món un paradís i a viure com Maria. Recordem el que acabem de sentir: “Per a Déu no hi ha res impossible”. Per tant els cristians no podem dir mai que el món està perdut i que no hi ha res a fer. Com Maria, ens podem preguntar “com pot ser això” i tot seguit posar-nos a disposició de Déu perquè ell faci meravelles per mitjà nostre com va fer amb Maria.
Jordi Vila Borràs
