A l’altra banda del mur (Mt 2,1-12)
Tal com passa sovint, l’evangeli ens dona informacions molt migrades, i després les tradicions apòcrifes van completant tot allò que la curiositat humana desitja saber. D’aquí ve que aquests mags vinguts d’Orient es concretin en tres reis de colors diferents, anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar, que començaren el seu llarg viatge des d’algun lloc de Pèrsia.
Si mirem el mapa actual ens adonem de seguida que la seva caravana ho tindria ara mateix molt difícil per arribar a Jerusalem i ser rebuts en audiència pel rei Herodes. L’antiga Pèrsia és avui dia l’Iran. Probablement no tindrien massa problemes per a travessar la frontera amb l’Iraq, malgrat que no fa gaires dècades aquests països es van enfrontar en una guerra espantosa. Un cop a l’Iraq, caldria estudiar bé el recorregut per tal d’esquivar les zones més conflictives. Encara hi ha bosses de territori controlades per Estat Islàmic, i el país està trossejat entre un gran nombre de milícies xiïtes, kurdes i sunnites. Sobretot cal no desviar-se gaire cap al nord per no topar amb la frontera amb Síria, on el caos és total. Cal fer cap a Jordània tant sí com no, car aquest país és avui dia un oasi d’estabilitat enmig del polvorí de l’Orient Mitjà. Un cop superades totes aquestes dificultats, encara quedaria la més difícil: a les envistes de Jerusalem s’alça el mur de Cisjordània, i serà difícil que amb els seus passaports iranians puguin entrar a Israel. Cal tramitar abans un visat i haver obtingut la confirmació del Ministeri israelià d’Afers Estrangers.
Per desgràcia, sembla que el tarannà del nostre món occidental s’assembla més al del malvat rei Herodes que no pas al d’aquells intrèpids savis orientals. Vivim desconfiant de tothom qui ve de fora a pertorbar la nostra còmoda situació. Ens hem tancat en una bombolla i ens parapetem rere muralles per resistir les incursions dels forasters, com si fossin el més gran perill.
I així ens anem ofegant en un ambient cada cop més irrespirable, que és el que passa quan no s’obren finestres. Comencem a sospitar els uns dels altres i acabem sacrificant innocents, com va fer el rei Herodes, per por que l’enemic no s’amagui entre ells, i perquè la manera més segura de conservar el poder per a un governant és sembrar el terror entre els súbdits.
Jesús era jueu, com Herodes, i va néixer en un poble gairebé a tocar del palau reial. Herodes ho tenia ben fàcil, doncs, per contactar amb aquell infant que duia la salvació. Però va tancar el cor amb pany i forrellat. Els mags ho tenien ben difícil però van apostar-ho tot a la recerca de Jesús. Ells li van dur or, encens i mirra, però van rebre el regal més gran que hagi mai rebut cap home: la mirada i el somriure del Fill de Déu. Per això van experimentar una alegria tan immensa.
Aquest evangeli és un gran toc d’alerta per a nosaltres, catòlics d’Occident, que ens autoproclamem el Primer Món com si tots els altres ens haguessin d’anar al darrere, que ens considerem inventors i propietaris dels drets humans, de la democràcia i de la fe cristiana però que aixequem murs d’ignomínia al nostre voltant. Jesús que neix avui entre nosaltres, ¿a quina banda del mur creiem que es troba?
Jordi Vila Borràs
