Paràbola mirall (Lc 15,1-3.11-32)
Com tota obra mestra de l’art i de la literatura, la paràbola del pare i els dos fills et captiva des del primer moment, t’interpel·la i et fa créixer, i a mesura que creixes hi descobreixes noves dimensions.
El fill que marxa de casa és un reflex de la nostra societat actual, que devora voraçment els recursos del planeta, que exigeix solucions immediates, que reclama el dret a la felicitat i l’acaba confonent amb la disbauxa desenfrenada. A la vida pots tenir més o menys sort sense merèixer-ho, però l’experiència ens ensenya que la irresponsabilitat i el desordre s’acaben pagant i que sempre són incompatibles amb la veritable felicitat, perquè el més gran tresor a què pot aspirar una persona és una consciència neta i tranquil·la. Quina paradoxa, el món al revés: està sorgint una generació d’adolescents conscienciats que organitza manifestacions i fa vaga acusant els dirigents actuals d’irresponsables perquè no fan res de seriós per combatre la gran amenaça del canvi climàtic.
Mentrestant, el fill gran que es queda sempre treballant a casa és també un reflex del comportament de la nostra societat. Cada cop tenim més normes a complir, tot està reglamentat i cal comportar-se de manera políticament correcta. I, si ho fas així, et pots sentir autoritzat a actuar de la manera més miserable, sense valors i sense compassió. Vivim en una societat cada cop més freda, correcta en les formes i buida en el fons.
I, davant de tot això, el pare de la paràbola és el Déu que no renega mai de nosaltres i que no perd la paciència malgrat tantes misèries. El Déu que ens acull quan hem tocat fons i que ens va educant amb tota delicadesa i espera pacientment que se’ns estovi el cor.
Aquesta paràbola és com un mirall. Ens podem reconèixer, més o menys clarament segons la història de cadascú, en tots dos germans. I en el pare reconeixem Déu, és clar, però també albirem el que tots nosaltres som cridats a esdevenir. Perquè Jesús va dir: Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare (Lc 6,36).
Jordi Vila Borràs
