Cercadors de la veritat (Mt 2,1-12)
Mentre que l’evangeli de Lluc presenta els pastors com els primers que van anar a retre homenatge a l’infant Jesús, Mateu ens narra l’episodi dels savis d’Orient. Són, de fet, dos relats complementaris amb uns personatges inesperats que tenen el privilegi de ser els primers a adorar el Messies.
En el cas dels pastors, es remarca la seva pobresa i ignorància i la impuresa del seu ofici. Tot plegat feia d’ells uns personatges marginals dins el poble d’Israel. En el cas de l’escena d’avui, trobem en canvi uns savis que la tradició ha adornat amb les insígnies reials i que gaudien de grans riqueses, tal com mostren els obsequis que fan a Jesús. En aquest cas, el seu aspecte marginal i sorprenent ve del seu origen exòtic, aliè al poble d’Israel.
Els pastors vetllaven al ras quan van rebre l’anunci inesperat dels àngels. Els savis escrutaven el cel quan van veure l’estrella que els anunciava un naixement prodigiós. Tant els uns com els altres es van posar en camí. Sembla que els pastors van arribar fàcilment al portal, mentre que els savis, després d’un llarg viatge, van haver d’informar-se prop d’uns altres savis a la cort d’Herodes.
La gran diferència entre els savis d’Orient i els de Jerusalem no rau en el seu grau de saviesa sinó en la seva disposició interior. Els savis d’Orient, en camí de recerca de la veritat, disposats a anar on sigui, amb esperit d’aventura. Els savis de Jerusalem, pendents només de mantenir la seva posició a la cort d’Herodes i de complaure’l en tot moment.
Epifania és un mot d’origen grec que significa “manifestació”. El gran misteri que avui celebrem és el fet que el Fill de Déu se’ns ha donat a conèixer d’una manera visible i palpable. Els evangelis dels pastors i dels savis d’Orient ens mostren fins a quin punt arriba la voluntat divina de manifestar-se a tothom: per pobre i ignorant que siguis, per exòtic i allunyat que sigui el teu origen i la teva cultura, no quedes fora de l’abast de Jesús. I si Jesús no exclou ningú, és evident que tampoc nosaltres no podem posar límits al manament de l’amor que ell ens ha deixat.
Què és el que ens cal per arribar a trobar-nos amb el Senyor? D’una banda, hi ha la seva iniciativa: l’estel i el cant dels àngels irrompen en el moment més inesperat. De l’altra, hi ha una actitud d’expectativa i de recerca: vetllar al ras, escrutar els cels. Difícilment trobarà la veritat aquell qui no la cerca, tot i que quan comences a cercar-la has d’estar disposat a trobar-la allà on menys t’ho esperes.
Finalment, cal destacar que la trobada amb el Senyor no ens deixa mai indiferents. Les nostres vides no poden seguir amb la rutina de sempre com si no hagués passat res. Els pastors es converteixen en testimonis joiosos de tot allò que han vist amb els propis ulls. Els savis d’Orient es prosternen i ofrenen els seus obsequis, i se’n tornen per un camí diferent al d’anada. Tota trobada amb el Senyor és transformadora: la conversió de vida és un símptoma d’autèntica experiència de Déu.
Jordi Vila
