Justícia divina, injustícia humana (Lc 18,1-8)
Sembla providencial que precisament avui ens toqui llegir aquest evangeli del jutge sense entranyes. Prou que ho sabem que el sistema judicial és lent i fal·lible, com totes les realitats humanes. Per això prefereixo dir-ne sistema judicial i no justícia, perquè la justícia no pot ser injusta, i els jutges a vegades en són, d’injustos, i no sols als camps de futbol.
El que és sorprenent de l’evangeli d’avui és que Jesús ens demana paciència i perseverança davant de la lentitud de la justícia divina. Quan anem a un plet terrenal, ja sabem que ens tocarà proveir-nos d’un bon advocat i carregar-nos de calma, tranquil·litat i bons aliments abans no es resolgui la sentència. Però, si Déu és un jutge just i infal·lible, per què es fa pregar? Per què a vegades sembla que no ens escolta? Sí, ja ho sabem que per a ell mil anys són com un dia i un dia com mil anys, però per a nosaltres no. Per què no ho té en compte?
Doncs segurament perquè Déu no és com aquell jutge sense entranyes, sinó tot al contrari. Té més entranyes que nosaltres. La nostra justícia consisteix a salvar l’innocent i destruir el culpable. I això es pot fer de manera expeditiva. Però la justícia de Déu és misericordiosa. Ell vol que tothom se salvi i arribi al coneixement de la veritat. I això demana temps, és un procés lent i pacient de creixement i maduració, sempre exposat a accidents que encara l’endarrereixen més.
Mentrestant, ens toca fer allò que Jesús ens recomana. Pregar amb perseverança. Reclamar amb paciència que Déu faci justícia a tothom. D’això en diem esperança. L’esperança cristiana no és l’optimisme de pensar que tot anirà bé i que en llançar la moneda a l’aire sempre sortirà cara. L’esperança cristiana és confiar que, passi el que passi, Déu no se’n desentén i al final, no sabem quan ni com, tot acabarà bé.
La pregària perseverant, doncs, no és perquè Déu no s’oblidi de nosaltres, per cridar-li l’atenció i importunar-lo com calia fer amb aquell jutge sense entranyes. Déu no és així. La pregària perseverant és perquè nosaltres sapiguem mantenir l’esperança, perquè no perdem la confiança, l’ànim i la valentia que calen per a viure estimant el bé, la veritat i la pau enmig d’un món que sembla voltar sense rumb. Sí, el Fill de l’home vindrà malgrat tot.
Jordi Vila Borràs
