Fills en el Fill (Lc 2,16-21)
Avui neix un nou any. Dia, per tant, d’il·lusió, d’esperances, de bons desigs que sigui millor que l’any passat. I acabem l’octava de Nadal, aquests vuit dies que dediquem a celebrar el naixement humà del Fill de Déu.
No es tracta només de la commemoració d’un esdeveniment històric, que va quedant més i més enrere en el temps. És l’inici d’una nova etapa en la història de la humanitat, és l’oferta d’una nova vida per a tothom. El Fill de Déu s’ha fet home perquè nosaltres arribem a ser fills de Déu. Com diu sant Pau, la prova que ja som fills de Déu és que l’Esperit del Fill crida en els nostres cors «Abbà, Pare!» Ja som fills de Déu, però la gràcia que hem rebut encara no s’ha manifestat en nosaltres en tota la seva plenitud. Vivim en la inèrcia del pecat o en la superficialitat d’un món que encara no s’ha amarat de la llum del Crist.
Per això cal que fixem els nostres ulls en Maria. Ella, la primera deixebla del seu Fill. Ella, la primera a pouar tota la gràcia divina que brollava de la petitesa d’aquell infant. Això és el que vol dir el comentari de l’evangelista: «Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava». No eren simplement els records i la mirada de la mare envers el seu fill petit. Era anar convertint el seu cor, era obrir-se a la fe i disposar-se a l’acció de Déu que havia d’obrar per mitjà de Jesús. Contemplant el seu Fill, Maria s’anava preparant per acompanyar-lo al peu de la creu i per ser present també en l’engendrament de l’Església el dia de Pentecosta.
Que durant l’any que avui comença nosaltres també ens anem obrint cada cop més a l’acció de la gràcia en les nostres vides i que es manifesti més clarament la nostra condició de fills en el Fill.
Jordi Vila Borràs
