Camí, veritat i vida (Jn 14,1-12)
Si en alguna cosa estem tots d’acord és que desitgem ser feliços. Ho desitgem perquè no en som prou. Som eterns insatisfets. I porucs. Temem perdre els petits retalls de felicitat que anem aconseguint. Temem prendre la decisió equivocada i no poder tornar enrere. Temem que la felicitat no existeixi i que tot el nostre esforç sigui una vana quimera.
Un dels grans trets de la nostra generació és la incapacitat de prendre decisions definitives. Tot és tan ambigu i canvia tan de pressa que no ens atrevim a posar la mà al foc per res ni per ningú. A la feina ens poden despatxar d’un dia per l’altre. Els polítics ahir deien una cosa i avui diuen la contrària. ¿Com puc assumir jo un compromís incondicional, per tota la vida? Hi ha moltes ruptures matrimonials que segurament no són més que una manifestació d’una crisi més general: crisi d’inconsistència. Som una societat líquida, fins i tot gasosa, segons el papa Francesc. Una societat sense vincles ni forces de cohesió.
(A la recerca de la solució)
¿On trobarem la solució? ¿Hi ha alguna recepta, algun descobriment, alguna saviesa amagada, alguna teràpia que ens ajudi a recuperar el nord, la confiança, la seguretat? Hi ha molta gent que busca, amb més o menys traça, pels camins més insospitats, una felicitat que cada cop sembla més incerta. A la recerca del cos perfecte, de l’èxit en les xarxes socials, de la parella ideal, de la dissolució dels problemes pel camí de la meditació o del trampolí autodestructiu de les drogues…
(Jesús és el camí)
Jesús és la resposta a tots els nostres interrogants i recerques. Ell és el camí. No és una fórmula màgica, no és la panacea que cura tots els mals de cop. És el camí que ens permet avançar, pas a pas, amb esforç, sense saber-ne de bell antuvi el traçat i la longitud. Però, si hi ha camí, hi ha meta. Si el seguim no ens perdem ni ens desorientem. Tot pren sentit.
(Jesús és la veritat)
Ell és la veritat. Totes les teories i els sistemes de pensament tenen els seus punts febles perquè són construccions humanes. Fem bé de desconfiar de les ideologies. Però la veritat existeix. No és una idea. És una persona. Jesús és la referència sòlida que necessitem si volem construir la nostra vida damunt la roca. Ell no es fa enrere, ell no canvia segons les conveniències.
(Jesús és la vida)
I per això ell és també la vida. No la vida a mitges, anar passant, anar fent la viu-viu. La vida amb majúscules, la plenitud que anhelem, la felicitat que ens fa glatir. Vida a l’abast de tothom. En el nostre món hi ha molta gent explotada i esclavitzada pel sistema: els toca malviure perquè altres puguin viure millor. També hi ha gent descartada: no són útils i el sistema els abandona i no en té cura. En canvi, a la casa del Pare de Jesús hi ha lloc per a tots. Cap marginat, cap descartat. Tothom és acollit i benvingut.
(No hi ha dreceres)
Felip fa avui de portaveu d’una actitud molt actual. Li diu a Jesús que tot això està molt bé, però que es podria estalviar tantes històries si ens mostrés el Pare d’una vegada. ¿No ho pot tot? ¿No ens estima tant? Doncs que vingui d’una vegada i ens prengui amb ell. Que ens ho doni tot fet i no ens demani l’esforç de la fe i del treball de cada dia.
La resposta de Jesús és clara. Ell és l’únic camí d’accés al Pare. No hem d’esperar altres revelacions. No hi ha més camí ni cap altra veritable saviesa que Jesús. Només ell és la vida. Si no l’has conegut, no et preocupis, ell trobarà la manera de venir al teu encontre. A casa el Pare també hi ha lloc per a tu. Si l’has conegut, no busquis més enllà, no vagis al darrere de més novetats. En ell trobaràs tot el que necessites. Ell és la veritable novetat i la plenitud de la vida.
Jordi Vila i Borràs
Publicat a MISSA DOMINICAL
