Autenticitat (Mt 6,1-6.16-18)
Com cada any, la Quaresma ens proposa un canvi de ritme i, si cal –que segurament cal- un canvi d’actitud en la nostra relació amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb nosaltres mateixos.
La pregària és, evidentment, l’espai que dediquem a la relació amb Déu en la nostra vida. L’almoina indica la magnanimitat i la gratuïtat que han de presidir la relació amb els altres, a qui només tractarem de manera adequada si ens posem en l’actitud de qui serveix. El dejuni és un signe de respecte envers la natura, de deseiximent dels béns materials i de domini de si mateix.
Tot això no és bo i necessari només durant el temps de Quaresma. Tots els dies de l’any cal viure en pregària, amb caritat envers el proïsme i amb temprança envers un mateix. Però la Quaresma ens convida a fer un canvi de ritme, a intensificar aquestes pràctiques i actituds, per tal de no caure en la rutina, en els mers automatismes que fan que les nostres accions esdevinguin cada cop més superficials. Diuen que els bons equips de futbol juguen de memòria, és a dir, que cada jugador sap el que ha de fer i el que faran els seus companys. Però això fa que es tornin previsibles de cara als rivals, els quals aprenen a defensar-se de manera eficaç. Aleshores cal un canvi o una variant en el sistema, un factor sorpresa que retorni la iniciativa a l’equip. Això ve a ser la Quaresma per als cristians: canviar les nostres rutines per tal de viure amb més consciència. Deixar de fer les coses simplement perquè toquen.
L’altre gran enemic del nostre progrés espiritual és fer les coses perquè els altres les vegin, per quedar bé, per no defraudar les expectatives que s’han fet sobre nosaltres. És la hipocresia dels fariseus, que tan asprament criticava Jesús. Tots ens anem creant una imatge, d’acord amb la qual actuem. De fet, la paraula “persona” ve del grec i vol dir “màscara”. Per això és tan important preguntar-nos de tant en tant si fem les coses per iniciativa pròpia i des del fons del cor. D’aquí la crida de Jesús a pregar, fer almoina i dejunar d’amagat: així, sóc jo sol amb mi mateix qui dono sentit i valor a les meves accions.
Evitar la rutina i evitar les màscares donen com a fruit créixer en autenticitat i viure amb més intensitat. Aquesta és la millor preparació que podem fer per a viure a fons la Pasqua, per a participar de cor en la mort i resurrecció del Senyor, per a prendre consciència del nostre pecat, rebre el perdó i emprendre la nova vida que Jesús ens ha guanyat.
Jordi Vila
