Deixa de preocupar-te pel que la vida et dóna, i comença a pensar en el fruit que tu dónes (Lc 13,1-9)
Quan hi ha una catàstrofe natural, sovint apareix de nou la pregunta de sempre: per què Déu ha permès aquesta desgràcia? Quan un dictador o un grup sectari provoca una guerra civil, quan hi ha matances d’innocents, la pregunta té un altre matís, però en el fons és la mateixa: per què Déu no castiga els culpables i permet la injustícia? Això mateix es preguntaven en temps de Jesús, quan una torre de Jerusalem es va esfondrar i els soldats romans van perpetrar una matança al temple. Res de nou sota el sol.
Evidentment, quan un esdeveniment semblant ens toca de prop, ens trasbalsa i ens fereix greument, i brolla de nosaltres una queixa contra Déu i contra tothom. És molt humà i comprensible.
Si ho podem mirar amb més distància, ens adonem de la profunda veritat que hi ha en les paraules de Jesús. Tots acabarem igual. Tant se val si ens enxampa una desgràcia col·lectiva, un acte de violència, un accident de cotxe, un atac de cor o una llarga malaltia. Algunes situacions impressionen més que altres, però el resultat sempre és el mateix. Tots acabarem igual. La mort forma part inexorable del nostre futur.
Sembla que aquestes reflexions ens hagin de dur a la depressió. Però no és aquest l’objectiu de l’evangeli. Jesús és molt realista, certament, i no defuig el tema escabrós de la mort. Però ell s’hi enfrontarà i la vencerà. És el que celebrem en la festa de Pasqua. Per això la reflexió d’avui no ens ha de dur al desànim sinó a la responsabilitat. No ens hem de bloquejar patint per la fragilitat de la vida i la certesa de la mort. Hem de donar fruit en el temps que ens és donat, sense deixar per a demà el que podem fer avui.
Aquest és el sentit de la Quaresma. No pas angoixar-nos sinó desvetllar-nos. Recordar-nos que som pols i a la pols hem de tornar, i que per tant hem de viure amb agraïment i amb intensitat cada dia que se’ns regala.
Som cridats a donar fruit ara que hi som a temps. La nostra vida a la terra s’acabarà, però podem viure eternament si donem els fruits del Regne. Quins són aquests fruits? Només cal llegir les benaurances i el manament de l’amor: llàgrimes de compassió, fam i set de justícia, netedat de cor, pau, amor als altres com a si mateix.
Jordi Vila
