Gaudir evangelitzant (Lc 10,1-12.17-20)
Avui que parlem tant de nova evangelització, és fonamental posar la mirada en els criteris i les pautes que Jesús va donar a aquells primers setanta-dos evangelitzadors.
En primer lloc, fixem-nos que els envia de dos en dos. L’evangeli és relació filial amb Déu i fraternal amb els germans. Una persona solitària, un franctirador, difícilment pot ser testimoni creïble de l’evangeli.
Ja aleshores, com ara, hi ha desproporció entre la tasca ingent de la missió i la migradesa dels recursos humans. «Hi ha molt a segar i pocs segadors». Jesús ens demana que preguem per les vocacions. Que preguem, no que ens angoixem. Que preguem, no que tanquem els ulls. Hi ha bisbes angoixats perquè ja no troben capellans per a cobrir les places que van quedant vacants en la gran i insostenible xarxa de parròquies, que arriba fins a l’últim racó de la geografia. Però prefereixen tancar els ulls i fer nomenaments arriscats, amb els quals traspassen la pressió als mossens. Segurament ens cal un canvi de mentalitat profund: no som un servei de misses-express, sinó missioners que portem l’evangeli allà on podem arribar i ens volen rebre.
Amb pobresa de recursos, amb urgència i zel apostòlic, amb pau al cor. La nostra discreció, simplicitat i coherència farà que l’evangeli brilli més que qualsevol tècnica de comunicació sofisticada.
L’evangeli no arrela en el cor de les persones amb confetti ni amb himnes de victòria. El bé no fa soroll. No anunciem l’evangeli buscant l’aplaudiment ni conversions en massa. Però no hem de dubtar de l’eficàcia immensa, encara que invisible, de l’activitat apostòlica, també avui dia. No veiem Satanàs caure del cel, però mai no sabrem quants cors no han canviat i quant de mal no ha estat evitat per la sembra d’evangeli, avui dia tan feixuga i ingrata, que fem amb les nostres paraules i sobretot amb el nostre exemple. En tot cas, Jesús ho deixa clar al final de l’evangeli d’avui: la nostra recompensa, la participació en el Regne de Déu, no depèn del grau d’èxit que hàgim pogut tenir al llarg de la nostra vida. Els nostres noms han estat escrits en el cel per pura bondat divina, i la possibilitat d’anunciar l’evangeli és la manera com podem començar a gaudir ja des d’ara del do que Déu ens ha fet. Els millors professionals de qualsevol àmbit gaudeixen treballant. Evangelitzar és un deure, però els bons cristians gaudeixen evangelitzant.
Jordi Vila
