Maternitat i paternitat responsable (Mt 1,1-16.18-23)
Aquell va ser un dia molt especial a casa d’Anna i Joaquim. Per fi arribava aquell infant que tant havien demanat al Senyor. Era una nena, i era preciosa. En van donar gràcies a Déu i van decidir que es digués Míriam. També se’n van alegrar molt els seus veïns i parents, que estimaven aquella parella tan bona i que patien en veure que passaven els anys i no els arribava la descendència.
El naixement de Maria va ser un esdeveniment important i entranyable per al petit cercle familiar, i des del punt de vista de la història de la salvació ha estat un fet molt rellevant dins la llarga cadena de generacions que van desembocar en el naixement de Jesús, tal com recull la genealogia que avui hem llegit. Però això no treu que passés desapercebut als ulls dels seus coetanis, un més entre tants naixements d’aquell dia, de cada dia de l’any, de cada any del món…
En els temps de Maria i de Jesús, i podríem dir que fins no fa gaire, la història de la humanitat era, des del punt de vista biològic, com la de tants altres éssers vius, una lluita per la supervivència de l’espècie. Cada individu procurava formar una parella tan aviat com podia per tal de poder assegurar una descendència nombrosa abans que qualsevol epidèmia, infecció o accident se l’endugués d’aquesta vida. Una descendència nombrosa, comptant que molts infants no arribaven a l’edat adulta i que moltes dones morien en el part. Comptant, també, que de tant en tant arribava alguna epidèmia que delmava la població. Tenir tants fills com es pogués era, doncs, un deure i una necessitat, de cara a mantenir si més no l’empat infinit entre l’espècie humana que maldava per multiplicar-se i la naturalesa que semblava voler exterminar-la.
El darrer segle, però, s’ha desfet l’empat, s’ha trencat l’equilibri. La humanitat ha vençut la natura i s’ha multiplicat desenfrenadament, fins al punt que algunes patums de l’ecologia diuen que som una plaga i que altres patums de la demografia dissenyen estratègies dràstiques de contenció i reducció de la població mundial, que inclouen campanyes d’esterilització i foment dels avortaments.
L’excés de polèmiques i els titulars escandalosos que acompanyen les al·lusions a la moral sexual que ensenya l’Església ens poden privar de descobrir la profunda saviesa que hi en la crida del Magisteri a la “maternitat i paternitat responsable”. “Responsable” vol dir que hem de poder respondre, retre comptes de les nostres decisions. Davant de qui? En primer lloc davant de la nostra consciència, en segon lloc davant de les altres persones que es veuen afectades pels nostres actes.
Fixem-nos en els dos extrems oposats. D’una banda, la biologia humana permet a la majoria de dones i homes tenir molts fills. Això és avui dia una irresponsabilitat, i l’Església no ho fomenta encara que algú s’ho pensi. De l’altra banda, l’egoisme fa que moltes parelles decideixin no tenir fills, o tenir-ne els mínims i tard. Això és el que passa avui dia en la majoria de casos a casa nostra. Vivim un hivern demogràfic, amb una població que es va envellint i sense relleu generacional. A més, la crisi econòmica i la manca de llocs de treball sembla abonar aquest capteniment: per què tenir fills, si són tan cars de criar i quan es facin grans no trobaran feina?
Avui, dia del naixement de la Mare de Déu, penso que és molt adequat proclamar aquests principis bàsics de l’evangeli de la vida. En primer lloc, la dignitat de tota vida humana. Dignitat que implica el respecte i la cura que cal tenir envers cada ésser humà, des del començament fins al final de la seva vida. No és correcte prendre decisions sobre la vida d’una persona en funció dels meus interessos o conveniències. La vida de cada persona és valuosa en si mateixa. En segon lloc, la responsabilitat i la generositat amb què ens cal prendre decisions importants com és la configuració de la pròpia família. No és cristià ni és solidari decidir el nombre de fills en funció exclusivament de la pròpia conveniència. En tercer lloc, el dret que té cada ésser humà a ser rebut en aquest món amb goig, amb tendresa, amb amor, tal com va ser rebuda Maria, tal com va ser rebut Jesús, malgrat les circumstàncies difícils del seu naixement.
Jordi Vila
