Acceptar Jesús tal com és (Mc 8,27-35)
Som a la meitat de l’evangeli segons sant Marc. Jesús s’ha passat mig evangeli deixant tothom ple d’interrogants: qui és aquest?
Sembla que avui Jesús pensa que els deixebles ja deuen estar prou madurs per començar a entendre qui és, i els llança la pregunta. La primera és general: “¿qui diuen la gent, que sóc jo?” Després ve la pregunta directa: “I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?” I Pere que se la juga: “Vós sou el Messies”. I la sorpresa: Jesús no ho nega pas, només els prohibeix severament que ho diguin a ningú. El títol de Messies, que significa l’enviat de Déu, estava massa contaminat per connotacions polítiques i fins i tot militars que no tenien res a veure amb el missatge de Jesús. Per això valia més no fer-lo servir.
Malgrat tot, la confessió de Pere implicava una fe sincera, una opció radical per Jesús. I per això Jesús se sent mogut a compartir amb els deixebles el camí que l’espera. Camí de sofriment, de calvari i de mort, i finalment de resurrecció. Pere, envalentit per l’encert de la seva resposta anterior, s’atreveix a contradir Jesús. És clar que la concepció de Messies que tenia Pere era totalment diversa de les previsions de Jesús.
I Jesús el renya amb una rotunditat aclaparadora: “Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes”. Pere creia en Jesús, però no l’entenia, i Jesús es revolta taxativament contra aquesta fe errònia.
Els cristians d’avui subscrivim també la confessió de Pere: Jesús és el Messies. Però ens hem de preguntar en quina mena de Messies creiem i quina mena de camí estem disposats a fer amb ell. Perquè entre nosaltres potser n’hi ha que s’imaginen un camí de triomf sense mort: si el cristianisme va de baixa és perquè les generacions anteriors eren massa tèbies o no en sabien prou, però jo i els del meu grup tenim la clau de la nova evangelització i derrotarem l’ateisme i qualsevol altre isme que se’ns posi pel davant! I potser n’hi ha d’altres que no creuen en la resurrecció: la moral i la utopia de Jesús són encara avui molt suggerents, però hem de reconèixer que el cristianisme com a religió s’acaba, perquè el progrés científic no ha deixat lloc per a creure en Déu ni en mites com la resurrecció.
L’evangeli d’avui ens deixa clar que Jesús no vol que el manipulem. L’hem d’acceptar tot sencer o no l’entendrem en absolut. Hem d’acceptar la feblesa de Jesús, un home que no es revolta contra els qui el rebutgen i el porten a la mort. I hem d’acceptar que aquest és precisament el camí de la victòria definitiva sobre la mort i el pecat. Hem d’acceptar que no girar la cara davant del sofriment, acceptar la pròpia creu, és el camí que ens obre a la vida. És el camí que Jesús va recórrer i que ens convida a seguir al seu costat.
És un camí exigent. Ningú ha dit mai que el cristianisme hagi de ser fàcil. Però és un camí que sempre fem acompanyats per Jesús, i que ens porta a la salvació.
Jordi Vila
