Complir el que és bo de fer (Mt 3,13-17)
Els grans passos endavant en la història de la humanitat han vingut precedits de decisions fermes preses en el cor d’algú o en el si d’un cercle reduït de persones. Un dia Colom va decidir que dedicaria la vida a emprendre una expedició per a obrir la ruta occidental de les Índies. Un dia un petit grup d’enginyers i de polítics va decidir en una reunió que era possible enviar una nau a la Lluna i que valia la pena fer-ho. Un dia, un home i una dona van decidir unir les seves vides, formar una família, i és així com venim al món la majoria d’éssers humans. Sigui dit de passada, el que em sembla més greu dels costums d’aparellament d’avui dia no és el fet que molts no es casin, sinó que en molts casos sembla que no s’hagi pres mai cap decisió ferma, sinó que es troben vivint junts gairebé per la inèrcia dels esdeveniments, i així no es pot edificar cap projecte seriós.
Doncs bé, un bon dia Jesús va decidir emprendre la missió per a la qual havia estat enviat pel Pare, i va anar a buscar Joan vora el Jordà. Joan batejava tots els qui acudien amb voluntat de convertir-se i d’esperar activament la vinguda del Messies. Jesús es posa a la cua, solidari amb el poble, carregant damunt seu els pecats dels altres, tal com va fer a la creu. Joan, en veure’l, el reconeix i no el vol batejar. Se sap inferior, i reclama que Jesús el bategi a ell.
I aquí arriba la resposta de Jesús que vull destacar: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer». Per a nosaltres, que no tenim una mentalitat semita, aquesta frase sembla ambigua. En què es basa Jesús per afirmar que és bo que Joan el bategi? Ben aviat va quedar clar: quan Jesús sortí de l’aigua, el cel s’obrí, i la presència de l’Esperit i la veu del cel van deixar clar que Déu es complaïa en el gest del seu Fill.
Jo trauria dues aplicacions d’aquest evangeli. Primera: la vida està feta de decisions. Deixant-nos portar per la inèrcia del corrent no arribarem enlloc, no construirem res de sòlid. Segona: el criteri fonamental per a prendre les decisions correctes no és fer el que em ve de gust, sinó «el que és bo de fer». Hi ha un designi de Déu, un pla per a cadascú de nosaltres que es va complint quan procurem orientar les nostres vides segons l’esperit de Jesús, en sintonia amb ell. Aleshores també el Pare es complau en nosaltres.
Jordi Vila