Un silenci meravellat (Jn 18,1-19,42)
Que em perdoni qui m’hagi de perdonar si dic una heretgia, però penso que, encara que no hagués ressuscitat, la mort de Jesús hauria de ser considerada una fita única en la història de la humanitat. Una mort entregada, amb plena consciència i plena llibertat, sense cap espurna d’odi, plena de perdó i d’amor, capaç de vèncer tot el dolor, les conspiracions, les mentides, vexacions, traïcions… La culminació perfecta d’una vida que ja havia estat, en si mateixa, una obra mestra d’humanitat.
Per això avui no recordem la mort de Jesús amb tristesa, amb frustració, amb ràbia… que són els sentiments que escauen a la vivència de la mort de qualsevol persona propera, i encara més si és una mort violenta. Avui recordem la mort de Jesús amb un silenci meravellat, esbalaïts de veure com la negror més absoluta i el fred més glacial han estat traspassats per la claror i la calidesa d’una vida humana que ha sabut sobreposar-se a les forces del mal que s’havien desfermat damunt d’ell.
L’odi ha estat vençut pel perdó, la maldat ha estat vençuda per la dignitat humana i per l’amor. Per això calia que la mateixa mort fos vençuda per la vida. Per això calia que Jesús ressuscités. Per això celebrarem la Pasqua.
Jordi Vila