Vi de festa (Jn 2,1-12) Tot i que se n’ha de fer un consum moderat i responsable perquè és potencialment molt perillós, en la nostra cultura mediterrània el vi és sinònim de festa. Ja se sap que totes les festes segueixen una pauta similar: el moment de l’arribada i les salutacions, l’animació que va creixent …

Continua llegint

Antiheroi (Lc 3,15-16.21-22) La gent vivia en l’expectació del Messies, diu l’evangeli de Lluc. De fet, esperaven un heroi que els alliberés de la vida penosa que portaven, sotmesos a l’opressió política dels romans, a la colonització cultural pagana que amenaçava la seva identitat i a l’explotació econòmica i la corrupció dels grans sacerdots, dels …

Continua llegint

A l’altra banda del mur (Mt 2,1-12) Tal com passa sovint, l’evangeli ens dona informacions molt migrades, i després les tradicions apòcrifes van completant tot allò que la curiositat humana desitja saber. D’aquí ve que aquests mags vinguts d’Orient es concretin en tres reis de colors diferents, anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar, que començaren el …

Continua llegint

Els millors desigs (Lc 2,16-21) “Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava”. Us convido a imaginar com deuria ser la pregària de Maria mentre contemplava el nen a la menjadora. Segur que recordava amb estupor les paraules de l’àngel quan li va anunciar que tindria un fill i que seria …

Continua llegint

No va venir a fer el bon minyó (Lc 2,41-52) La festa que avui celebrem, en el marc del temps de Nadal, ens convida a posar la mirada sobre la realitat de la família, tan important per a tot ésser humà, tant si és creient com si no ho és. Per a la major part …

Continua llegint

Sagrada humanitat (Lc 2,1-14) Un misteri tan gran s’ha manifestat d’una manera tan senzilla, gairebé clandestina. Només uns quants pastors, gent marginal, van ser testimonis del prodigi que acabava de succeir: ha nascut el Salvador, el Messies, el Senyor. Aquest infant nascut fora de casa, ajagut en una menjadora, ell que s’ha fet pa perquè …

Continua llegint

Prenyats de divinitat (Lc 1,39-45) Penso que per a qualsevol persona mínimament sensible l’evangeli de la Visitació de Maria a Elisabet té un atractiu molt especial. Hi ha quelcom de molt vital, profundament humà, en la trobada entre dues dones embarassades. Hi ha una connexió d’instints i d’emocions que les connecta més enllà de les …

Continua llegint

¿Qué hem de fer? (Lc 3,10-18) A més de convidar el poble a un baptisme de conversió, Joan Baptista cridava la gent a aplanar el camí per al Senyor. Molts dels que se sentien atrets per les seves paraules pensaven que calia concretar aquestes expressions tan poètiques. I tant que les va concretar Joan! Va …

Continua llegint

Aplanar el camí (Lc 3,1-6) Després d’haver pelegrinat nou vegades a Santiago, fa uns quants anys se’m va acudir provar d’anar-hi en línia recta des de l’església on vaig ser batejat, que és la parròquia barcelonina de Corpus Christi. Gràcies al GPS vaig descobrir que la distància a recórrer era exactament de 900 km, i …

Continua llegint

Tots com Maria (Lc 1,26-38) Si creiem que Déu és el Creador del cel i de la terra, si ha fet totes les coses i tot ho ha fet bé, arribem a la conclusió immediata que el món hauria de ser un paradís. De fet, així era al principi, segons ens diu la Bíblia. Si …

Continua llegint