Desafiar els límits (Jn 6,1-15) Diuen els biblistes que l’evangelista Joan segurament coneixia els evangelis sinòptics i per això es va sentir amb la llibertat de posar en boca de Jesús un llenguatge molt diferent i de fer una relectura d’algunes escenes. Tots els primers cristians, per exemple, coneixien el relat del darrer sopar, quan …

Continua llegint

Cadena de testimonis (Mt 20,20-28) Sembla que els dotze homes que Jesús va cridar perquè l’acompanyessin i formessin el nucli inicial del nou Poble de Déu no eren precisament el millor de cada casa. De Jaume i el seu germà Joan en deien “els fills del tro”. No deurien ser de tracte fàcil. I la …

Continua llegint

Compassió (Mc 6,30-34) Hi tenien tot el dret, fins i tot la necessitat. Havien fet un gran esforç. Necessitaven descansar. Tots necessitem trobar un equilibri entre el treball i el descans per viure una vida saludable. Una situació prolongada d’atur té sovint conseqüències nefastes per a la salut mental, i un excés de treball pot …

Continua llegint

Apòstols (Mc 6,7-13) Jesús envia els Dotze a evangelitzar. Fins aquí, tot normal. Només faltaria. Per això els va cridar, perquè estiguessin amb ell i anessin a anunciar el Regne de Déu. El que em crida l’atenció són les consignes que els dona. Primer de tot, els envia de dos en dos. Fora individualismes, fora …

Continua llegint

Més atenció, menys prejudicis (Mc 6,1-6) Jesús, com a ésser humà, va patir tot el que patim qualsevol de nosaltres. També els prejudicis i la incomprensió. La gent no escolta. Només cal que mirem una tertúlia televisiva. Tothom vol parlar a la vegada. No hi ha diàleg sinó monòlegs creuats. Ho fan a les tertúlies, …

Continua llegint

Jesús cura i dona vida (Mc 5,21-43) Els relats evangèlics dels miracles de Jesús demanen un esforç de fe i d’intel·ligència. A alguns creients de bona fe, els miracles els incomoden perquè hi veuen una mena d’incoherència divina. Si Déu ha creat l’univers amb les seves lleis i constants físiques, ¿com és que en determinades …

Continua llegint

Canvi d’època (Lc 1,57-66.80) Les festes i memòries dels sants que trobem en l’any litúrgic commemoren el dia de la seva mort, que és el naixement a la vida eterna. Hi ha, però, tres personatges dels quals celebrem el naixement a la vida terrenal: Jesús el 25 de desembre, Maria el 8 de setembre i …

Continua llegint

Sabates, llàgrimes i llavors (Mc 4,26-34) Hi ha un sabater que em té intrigat. Ja m’ho ha fet dues vegades. Li porto unes sabates velles per veure si les pot arreglar. Quan torno a recollir-les, em diu que no me les vol cobrar perquè no sap si aguantaran o si m’aniran bé. No el conec …

Continua llegint

La por fa mal (Mc 3,20-35) Em pregunto: si Jesús curava els malalts, perdonava els pecadors, predicava la pau i la germanor, si va passar pel món fent el bé, ¿com pot ser que els mestres de la Llei l’acusessin de tenir un poder diabòlic i que la família el volgués segrestar per por que …

Continua llegint

Sacrifici i banquet (Mc 14,12-16.22-28) Com a bons jueus, els deixebles es cuiden de preparar-ho tot per poder celebrar el sopar pasqual amb Jesús. Un sopar en què el plat principal era l’anyell, en record de la sortida d’Egipte en temps de Moisès. Aleshores Déu va manar als hebreus que sacrifiquessin un anyell i que …

Continua llegint