Experimentar Jesús (Jn 20,19-31) Segur que Tomàs creia en Déu, i gairebé segur que creia també en la resurrecció dels morts a la fi dels temps, com la majoria dels jueus de la seva època. I, tanmateix, ha passat a la posteritat com el descregut per antonomàsia, perquè no va creure aquella història increïble que …

Continua llegint

Al·leluia! (Jn 20,1-9) Avui és dia de cantar, de somriure i de celebrar. No és que hàgim oblidat el sofriment de Jesús, tot el mal que es va abocar damunt d’ell, i la seva mort injusta i dolorosa. No els hem oblidat però han estat superats per la resurrecció. La vida nova ha vençut definitivament …

Continua llegint

Tot acaba bé (Mt 28,1-10) Tan bé i tan tranquil que estava Déu en la plenitud de si mateix, i contra tot pronòstic es va aventurar a crear un món que no afegia res a la seva glória, atès que tot prové d’ell. Tan content que estava Abraham amb el fill de la seva vellesa, …

Continua llegint

Hi som tots (Jn 18,1-19,42) La passió i mort en creu de Jesús no va ser fruit d’un mal atzar. Ell havia vingut a carregar damunt seu tots els pecats de la humanitat, i així va ser com tots es van acabar concentrant en aquella hora suprema: les traïcions, les mesquineses, la indiferència, les mentides, …

Continua llegint

El comiat (Jn 13,1-15) ¿Com m’agradaria ser recordat quan ja no sigui en aquest mon? Pot ser una bona pregunta per tal de descobrir quina és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Jesús, la vigília de la seva passió, va reunir els deixebles i els va deixar molt clar el que volia que recordessin …

Continua llegint

Esplendor i mort del rei (Mt 21,1-11 / Mt 26,14-27,66) Una multitud omplia els carrers de Jerusalem. Havien sentit dir que entrava el nou rei, i tothom s’hi apuntava. Segur que estaven cansats d’aquell poder romà que els oprimia, i veien en Jesús l’oportunitat de reclamar més llibertat i més justícia. Han passat dos mil …

Continua llegint

La vida creix (Jn 11,1-45) En el diàleg amb la samaritana i amb la guarició del cec de naixement, Jesús se’ns mostra com la font d’una vida més fecunda i més lluminosa. Però la vida que coneixem, sigui millor o pitjor, sempre topa amb el límit ineludible de la mort, que sembla ensorrar totes les …

Continua llegint

Llum que obre els ulls (Jn 9,1-41) Si diumenge passat, en el diàleg amb la samaritana, Jesús se’ns presentava com la font d’aigua viva, avui el veiem com el qui ens obre els ulls a la llum veritable. Certament, no hi ha cap discapacitat que sigui fruit del pecat o d’un càstig diví. Quan una …

Continua llegint

Font de vida (Jn 4,5-42) Un estiu fèiem una ruta pel Pirineu de l’Alt Empordà. Caminàvem per la serra de les Alberes sota un sol de justícia. Se’ns havia acabat l’aigua. Anàvem desesperats buscant-ne. Un de nosaltres va veure que al mapa hi havia marcada una font, i encara no sé com s’ho va fer …

Continua llegint

Ell i prou (Mt 17,1-9) Com aquells deixebles que el seguien pels camins de Galilea, ens resulta fàcil també a nosaltres admirar Jesús com un gran mestre de vida. Escoltem els seus ensenyaments, recordem els seus miracles i l’imaginem ple de força espiritual, capaç de desplegar una energia vital que la resta dels humans, si …

Continua llegint