Mirar i no mirar (Jn 8,1-11) L’escena comença amb les mirades dels homes sobre la dona adúltera. Mirades feridores, acusadores, sense pietat. Mirades que la traspassaven, que se la menjaven. La pobra dona no deuria desitjar altra cosa que desaparèixer, fer-se invisible. Mentrestant, Jesús s’entreté dibuixant a terra amb el dit. Exerceix la misericòrdia de …

Continua llegint

Un pare increïble (Lc 15,1-3.11-32) Els extrems es toquen, i així mateix passava amb els dos germans. Tots dos patien el mateix mal. En el fons, eren dos pobres diables que intentaven aprendre a viure però que anaven directes cap al suspens. El petit era un bala perduda. Havia entès que el temps passa i …

Continua llegint

Déu no castiga (Lc 13,1-9) Tots tenim, des de la primera infància, una imatge interior, una primera idea de Déu, que els psicoanalistes expliquen més o menys com s’arriba a formar en la nostra ment. Això explica que tothom, fins i tot els qui no han anat mai a catequesi, s’atreveixi a parlar de Déu …

Continua llegint

Jesús i prou (Lc 9,28b-36) No va ser una excursió qualsevol. Si algú els va veure pujar a la muntanya, potser va pensar que eren quatre amics que anaven a passejar. Però un cop al cim, en ambient de pregària, es formen dos trios. Un d’ells, més gloriós que el trident actual del Barça. Segur …

Continua llegint

Temptacions (Lc 4,1-13) En el compliment de la missió messiànica que li havia encomanat el Pare, Jesús va ser temptat. No va ser una temptació passatgera sinó duradora, tal com indiquen els quaranta dies simbòlics de la seva prova al desert. I no va ser una sola temptació sinó tres, que és un nombre que …

Continua llegint

Cendra gloriosa (Mt 6,1-6.16-18) Som cendra. De fet, som pols d’estrelles, d’aquelles estrelles primigènies on, per fusió nuclear, l’hidrogen i l’heli van anar donant pas als elements més pesants. La matèria que ara forma el nostre cos, d’aquí a uns anys ves a saber en què s’haurà convertit. Però som cendra estimada i vivificada per …

Continua llegint

Eva, Maria, Simó i jo (Lc 5,1-11) Eva es mira l’arbre. Tan bonic que és. Ves a saber perquè el Senyor Déu no vol que en mengem els fruits. Fan bona cara. Bé, una cosa és menjar i una altra tastar. No té per què saber-ho. És ben absurd, que ens manés que no en …

Continua llegint

Tap o estímul? (Lc 4,21-30) És fàcil d’entendre la reacció dels natzarens en sentir Jesús, perquè també passa entre nosaltres. Uns deien: ¿qui es pensa ara que és aquest, si l’hem conegut des de marrec? Els altres: i doncs, si és del nostre poble, ¿com és que no fa aquí cap dels prodigis que hem …

Continua llegint

Misericòrdia avui (Lc 1,1-4;4,14-21) Jesús pren la paraula a la sinagoga de Natzaret. En primer lloc proclama la paraula divina recollida en les Escriptures. Paraula que el profeta Isaïes posa en boca d’un indeterminat Servent del Senyor en qui tenia posada l’esperança. Tot seguit, Jesús continua parlant, ara en nom propi, però no amb menys …

Continua llegint

Jesús salva la festa (Jn 2,1-12) Sembla un miracle poc seriós, una mena de divertiment abans de començar a curar leprosos, cecs i paralítics, fins a ressuscitar morts. Sembla un d’aquells partits amistosos de pretemporada que només serveixen per anar agafant la forma física. I potser se li’n va anar una mica la mà: sis-cents …

Continua llegint