Solidari amb el poble (Lc 3,15-16.21-22) Un dia el papa Francesc va dir als bisbes que els pastors de l’Església a vegades han d’anar davant del poble per tal de guiar-lo pel bon camí, altres vegades enmig del poble per conèixer-lo i fer costat a la gent, i altres vegades darrera, obedient al sentit de …

Continua llegint

Un dels mags era jove (Mt 2,1-12) Avui podríem treure molts ensenyaments d’aquest relat evangèlic carregat de simbolisme, però convé no dir gaires coses perquè avui la gent està molt enfeinada i no s’ha d’abusar de la seva paciència. Només dos punts. El primer: aquests mags vénen de molt lluny i, a més, segons la …

Continua llegint

Déu no rellisca (Jn 1,1-18) Avui dia tenim tantes coses a fer i tants mitjans per fer-les, que més o menys tots ens hem tornat multitasca. Mentre escric aquestes ratlles, que després alguns sentiran presencialment a l’església però que altres llegiran en una web o rebran per correu electrònic, , de tant en tant miro …

Continua llegint

Pau, justícia i misericòrdia (Lc 2,16-21) Maria, Josep i els pastors, tots al voltant de l’infant. Tendresa, admiració, expectativa. ¿Com pot ser que Déu hagi enviat els àngels a anunciar un naixement tan humil? ¿Com pot ser que els primers a rebre l’anunci hagin estat uns pastors, gent també humil i sobretot impurs als ulls …

Continua llegint

Estimar bé (Lc 2,41-52) Per què estimem els membres de les nostres famílies? Què hi ha en el rerefons de l’afecte i del vincle que sentim els uns pels altres? Tots necessitem sentir-nos reconeguts, saber que hi ha algú amb qui podem compartir els moments bons i trobar consol en els dolents. L’amistat i l’afecte …

Continua llegint

Nadal ens fa créixer (Jn 1,1-18) Penso que per Nadal i per Pasqua no s’hauria de predicar. Després de proclamar els evangelis d’aquests dies no s’escau altra cosa que un silenci ple d’estupor i de meravella. Les paraules es queden curtes per glossar el que Déu fa entre nosaltres. Déu ha vingut al nostre món, …

Continua llegint

Decidida, servidora i feliç (Lc 1,39-45) Quan som joves, els nois parlem de noies, encara que segurament no tant com les noies parlen de nois. No sé quin és l’argot actual, però ens els meus temps un dels termes que fèiem servir per qualificar una noia era el de floreta, referit a una senyoreta una …

Continua llegint

Expectació (Lc 3,10-18) Honestedat, generositat, justícia, respecte, pau. Són les actituds que Joan recomana a tots els que li pregunten què han de fer. És ben cert que, si la societat es guiés per aquests criteris, el món seria molt millor del que és ara. Joan Baptista encara tindria feina entre nosaltres: bramaria contra la …

Continua llegint

Una dona com cal (Lc 1,26-38) Déu va fer el món bo del tot, i en aquest tot hi hem d’incloure els éssers humans. Per això al principi el món era un paradís, tots els animals menjaven herba perquè es respectaven els uns als altres, i Adam i Eva anaven nus perquè no tenien res …

Continua llegint

Desert habitat (Lc 3,1-6) Joan rebé la paraula de Déu al desert. Un lloc sense distraccions i sense presses. Un lloc que ens porta a mirar vers l’horitzó i a triar el que és imprescindible i essencial per a la vida. Si no trobem Déu en les nostres vides, si fins i tot no l’enyorem …

Continua llegint