Ai ai ai o txa txa txa (Lc 21,25-28.34-36) Davant dels grans reptes podem reaccionar de maneres molt diverses. Posem que s’acosta el dia d’un examen. Hi ha estudiants que comencen a patir de tal manera que es bloquegen i són incapaços de preparar-lo adequadament: no mengen, no dormen i es queden en blanc. N’hi …

Continua llegint

Sobirania (Dn 7,13-14 / Jn 18,33b-37) Això de dir que Jesucrist és rei no deixa de ser un llenguatge anacrònic. Els reis avui dia són poc més que figures decoratives, sovint associats a casos de corrupció i a embolics de faldilles. En aquest sentit, dir que Jesucrist és rei no li fa cap favor. En …

Continua llegint

El nen i la figuera (Dn 12,1-3 / Mc 13,24-32) Hi havia una vegada un pagès que tenia una figuera. El pagès va tenir un fill. Un dia de tardor l’infant es va adonar que no quedava cap figa penjant de l’arbre (i tantes que n’hi havia a l’estiu, i tan bones que eren!) i …

Continua llegint

Els cansats fan la feina (1Re 17,10-16 / Mc 12,38-44) Les lectures d’avui ens fan veure que no pel fet de tenir més ets més feliç o ets més persona. Una lògica simple ens fa pensar que, si necessites diners, cal que els demanis a una persona rica, i que, si necessites ajuda, cal que …

Continua llegint

Estimar i pregar pels difunts (Lm 3,17-26 / Mt 5,1-12a) “La meva part és el Senyor”. Ens agrada la vida, l’estimem. Això ha de ser així, perquè Déu ens ha creat per a la vida i no per a la mort. Però Déu no ens ha creat per a la vida limitada d’aquest món, sinó …

Continua llegint

Pell de dimoni, cor bo (Ap 7,2-4.9-14 / Mt 5,1-12a) Quan una criatura és entremaliada i no para de fer malifetes diem que és de la pell del dimoni. Però també podem dir d’ella que, en el fons, té un bon cor. Aquestes espurnes de saviesa popular concorden admirablement amb la visió de l’ésser humà …

Continua llegint

El cec de la boca del metro (Jr 31,7-9 / Mc 10,46-52) Quan jo era jove i vivia a Barcelona, a la boca del metro del costat de casa sempre hi havia un tenor cec que cantava sarsueles i que donava les gràcies cada cop que sentia que algú deixava una moneda en la capsa …

Continua llegint

L’important és qui serveix (Is 53,10-11 / Mc 10,35-45) Hi ha esportistes que estan fets d’una pasta especial. Em refereixo a la gran majoria d’alpinistes i escaladors, i a molts atletes i nedadors. La seva gran aspiració no és competir contra els altres sinó amb ells mateixos. Superar els propis límits, batre la marca personal. …

Continua llegint

Riqueses que ens aparten del Regne (Sv 7,7-11 / Mc 10,17-30) És un error generalitzar la crida que Jesús fa a aquest home ric. Jesús no diu enlloc que tots els cristians ens ho hàgim de vendre tot i donar-ho als pobres. Fer això seria una irresponsabilitat i no faria un món més just i …

Continua llegint

Família, creada per Déu (Gn 2,18-24 / Mc 10,2-16) Tots els rabins, en temps de Jesús, estaven d’acord que, segons la llei de Moisès, l’home podia repudiar la dona, és a dir, fer-la fora de casa i deixar-la al carrer. Però discutien entre ells sobre els motius que justificaven el repudi. Per a alguns, havien …

Continua llegint