Alegres per la Mare (Lc 1,39-56) Generalment els éssers humans tenim una vinculació afectiva única i molt intensa amb la mare. Patim quan ella pateix, desitgem que aprovi les nostres accions, i ens dol si les desaprova; quan ja no hi és, la trobem a faltar. Segurament per això el poble cristià, fins i tot …

Continua llegint

Caminar, navegar… (Mt 14,22-33) L’evangeli d’avui és molt més que una anècdota lacustre. És tot un símbol de la vida humana. A mi m’agrada especialment la imatge del camí com a metàfora de la vida, però reconec que la imatge de la vida com una singladura també és molt potent. El camí remarca l’esforç personal …

Continua llegint

Hi ha vida per a tothom (Mt 14,13-21) Herodes acaba de matar Joan Baptista. De ben segur que molta gent va girar la mirada envers Jesús. Què farà? Com reaccionarà davant d’aquesta mort? Potser ara voldran matar-lo a ell? Segur que l’ambient estava ben crispat i enrarit. Per això Jesús decideix desaparèixer per un temps. …

Continua llegint

Viure intensament (Mt 13,44-52) Podem distingir bastant clarament dues maneres d’anar per la vida. La primera portaria per lema “anar fent”: aplicar la llei del mínim esforç per anar passant per la vida sense prendre mal. És el cas de l’estudiant que estudia just per aprovar, de l’empleat que treballa just per guanyar el sou, …

Continua llegint

També Jaume va fer el seu camí (Mt 20,20-28) Podem veure en sant Jaume el profund canvi, la conversió de cor que va suposar per a ell la trobada i el contacte amb Jesús. De senzill pescador del llac va passar a ser pescador d’homes. De temible fill del tro a herald d’un missatge de …

Continua llegint

Déu no s’escandalitza (Mt 13,24-43) En temps de Jesús, els jueus, i especialment els fariseus, tenien una obsessió per la puresa ritual. El contacte amb moltes realitats que avui considerem innòcues des d’un punt de vista moral i fins i tot higiènic, era per a ells motiu de trobar-se indignes de presentar-se davant Déu i …

Continua llegint

La força irrefrenable de la llavor (Mt 13,1-23) M’agrada contemplar aquesta paràbola des de dos punts de vista: el sembrador que llença el gra i la terra que l’acull. Contemplar la paràbola des del punt de vista del sembrador ens permet admirar-nos de l’esplendidesa, la generositat, l’actitud positiva d’aquest Déu que escampa la seva paraula …

Continua llegint

Millor senzills que morts (Mt 11,25-30) No hi ha res de més perillós que anar de savi per la vida, ni res de més pesat que topar amb algú que es creu savi. Els falsos savis es pensen que ho saben tot, i per això no escolten ningú. Se senten capaços de cometre qualsevol imprudència, …

Continua llegint

Déu no crida els capaços, sinó que capacita els cridats (Mt 16,13-19) Simó no estava preparat. Tenia fusta de líder, sempre era el primer a prendre la paraula, i els altres se l’escoltaven. Però era massa impulsiu, i sovint parlava sense pensar. Podia fer una declaració de fidelitat vibrant i apassionada, podia fins i tot …

Continua llegint

Som el que mengem (Jn 6,51-58) De petit vaig aprendre que els éssers humans som una espècie omnívora: podem menjar de tot. Una alimentació rica i equilibrada ha de ser ben variada: verdures, cereals, lactis, carn, peix, ous… Els catalans fins i tot ens delim per coses tan rares com els bolets i els cargols, …

Continua llegint