Tot anirà bé (Lc 21,5-19) La història i l’actualitat són plens de desastres, uns naturals i altres provocats per la maldat humana. Per posar dos exemples: fa poques setmanes van ser beatificats a Tarragona centenars de màrtirs que van ser assassinats, i molts d’ells salvatgement torturats, per odi a la fe, per encegament ideològic dels …

Continua llegint

Serà perfecte (Lc 20,27-38) Com ens imaginem la vida eterna? Hi ha qui no se l’imagina de cap manera. Els materialistes radicals diuen que, quan ens morim, s’acaba tot i tururut viola. Això de pensar que hem de viure sempre és un autoengany. No som pas tan importants. Hi ha qui l’entén com una repetició, …

Continua llegint

Contra el populisme (Lc 19,1-10) El Zaqueu baixet que s’enfila a l’arbre ens pot caure simpàtic de tan ridícul, però això no ens pot fer oblidar que per a la gent del seu poble havia de ser un personatge odiós. Es valia del seu poder per espoliar i extorquir els seus conciutadans. També avui dia …

Continua llegint

Viuen en Déu (Jn 17,24-26) Dels difunts, ens dol l’absència. La imatge del vaixell que salpa lentament mentre des del moll la gent saluda amb tristor ens mostra clarament que tot comiat és un esquinç interior, l’amputació d’un fragment de cor que se’n va amb aquell que acomiadem. Però els difunts també són presents. Fer …

Continua llegint

Do de Déu, tasca de tots (Mt 5,1-12a) Els drets humans recullen la igual dignitat de tot ésser humà, amb independència de la seva raça, sexe, condició social, estudis, creences, llengua, etc. Tota persona té dret a ser tractada dignament pel sol fet de ser humana. La dignitat no és un mèrit que hàgim d’adquirir …

Continua llegint

Pregar no és presumir (Lc 18,9-14) Tots ens presentem davant dels altres dissimulant els nostres defectes i exhibint les millors qualitats. Així fan els presumits quan es vesteixen, així els artistes quan actuen, i tots en general actuem una mica davant dels altres… Ens agrada quedar bé. És clar que hi ha excepcions. Per exemple, …

Continua llegint

Saber esperar (Lc 18,1-8) Un signe inequívoc de la maduresa d’una persona és la paciència, és a dir, la capacitat d’esperar, de tolerar que les seves necessitats no siguin cobertes immediatament. El nadó plora quan té un neguit, i no deixa de plorar fins que l’atenen. Arriba un dia que l’infant entén que la mare …

Continua llegint

Deu purs, però només un salvat (Lc 17,11-19) No és el mateix aprovar un examen que dominar la matèria. No és el mateix curar-se d’una malaltia que sentir-se sa. No és el mateix gaudir de benestar que ser feliç. No és tampoc el mateix quedar pur de la lepra que rebre la fe que porta …

Continua llegint

Muntanyes mogudes per la fe (Lc 17,5-10) Ara fa un mes va haver-hi a Síria una massacre. Centenars de persones, d’entre les quals molts infants, morts per un atac amb armes químiques. El rebuig de la comunitat internacional va ser clamorós. Els Estats Units van amenaçar amb una resposta militar imminent. El papa Francesc va …

Continua llegint

Un portal, un abisme (Lc 16,19-31) En aquest món, només un portal separava l’home ric del pobre Llàtzer. A l’altre món, una fossa immensa els separa. D’alguna manera, tots dos han trobat a l’altre món el que anhelaven en aquest. El pobre Llàtzer ha trobat a la falda d’Abraham l’acolliment que li havia estat negat …

Continua llegint