Consol i vida eterna (Lc 11,17-27) Jesús és la resurrecció i la vida, i per això li encomanem els nostres difunts. I no sols els nostres sinó tots, fins els que no hem conegut en vida, perquè aquesta commemoració d’avui té dimensió de pregària universal, sense exclusions. En el nostre pas per aquesta vida podem …

Continua llegint

Sants de la porta del costat (Mt 5,1-12a) Quan parlem de sants no hem de pensar en un exèrcit ben uniformat marcant el pas en una desfilada. Cada un dels sants i santes és un personatge únic i irrepetible, com ho som de fet tots els éssers humans. Només cal, a tall d’exemple, fixar-nos en …

Continua llegint

Vergonya sana (Lc 18,9-14) Quan una persona es prepara per a una entrevista de feina, sempre li diuen que ha de mostrar-se segur, tranquil i confiat en les seves capacitats. En escriure el currículum, ha de deixar ben clares les seves fortaleses i amagar les debilitats. Ja sigui en tant que ciutadans, clients o empleats, …

Continua llegint

Justícia divina, injustícia humana (Lc 18,1-8) Sembla providencial que precisament avui ens toqui llegir aquest evangeli del jutge sense entranyes. Prou que ho sabem que el sistema judicial és lent i fal·lible, com totes les realitats humanes. Per això prefereixo dir-ne sistema judicial i no justícia, perquè la justícia no pot ser injusta, i els …

Continua llegint

Curat i salvat (Lc 17,11-19) Crida l’atenció que entre aquests leprosos que es van presentar davant Jesús hi hagués tant jueus com samaritans. Uns i altres havien estat expulsats dels seus pobles i havien acabat trobant-se a la frontera, en terra de ningú. Membres de dues ètnies que es detestaven, ara, units per la desgràcia …

Continua llegint

Més i millor fe (Lc 17,5-10) Quan els apòstols van demanar a Jesús que els donés més fe, segur que no s’esperaven la resposta que els va etzibar. El gra de mostassa és la més petita de les llavors, de manera que és com si Jesús els hagués dit “no presumiu de fe, tant de …

Continua llegint

Els pobres tenen nom (Lc 16,19-31) Si algun ensenyament de Jesús ens ha d’incomodar o fins i tot atemorir és aquesta paràbola del pobre Llàtzer i del ric sense nom. Perquè aquest simple fet, que el pobre tingui nom i el ric no en tingui, capgira la nostra manera de mirar la realitat. Entre nosaltres …

Continua llegint

Les ironies de Jesús (Lc 16,1-13) Em sembla que no som prou conscients que Jesús feia servir la ironia amb certa freqüència, tal com recullen els evangelis en diverses escenes. Recordem diumenge passat, a la paràbola de l’ovella perduda, quan parlava dels noranta-nou justos que no necessiten convertir-se. O quan els setanta-dos van tornar de …

Continua llegint

Déu és magnànim (Lc 15,1-32) Quan els infants van a missa, a vegades pregunten pel sentit de les paraules que no entenen. Sovint ens adrecem a Déu dient que és “totpoderós” o “omnipotent”, que són mots sinònims. En principi són de fàcil explicació: volen dir que Déu ho pot fer tot. Però aleshores la imaginació …

Continua llegint

Acudir a Maria (Mt 1,1-16.18-23) Encara que avui és diumenge, a l’arxidiòcesi de Tarragona celebrem la solemnitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, que és la nostra patrona. Cal dir que és una festa sense gaire rellevància teològica. El 8 de desembre, dia de la seva concepció immaculada, sí que té un gran contingut, …

Continua llegint