La protesta de Jesús (Jn 2,13-22)
Sovint en la nostra societat hi ha manifestacions, vagues i accions de protesta. El mateix procés participatiu que avui hi ha convocat té un caire reivindicatiu, perquè l’actual sistema polític no ha permès fins ara que Catalunya pugui decidir el seu propi futur. Encara que ocasionin molèsties com sorolls, ocupació de vies públiques i paralització d’alguns serveis, tolerem aquests inconvenients sempre que es tracti de causes justes, i fins i tot podem tenir el deure moral de sumar-nos-hi. Segur que el món fóra pitjor si ningú no protestés contra les injustícies i els abusos.
Això és el que Jesús va fer al temple de Jerusalem. No va ser un acte violent: en aquest cas de seguida l’haurien detingut els guardes o l’haurien apedregat els jueus. Va ser una acció de protesta. Per això li van demanar amb quina autoritat s’arrogava el dret de posar ordre al temple.
Aleshores Jesús aprofita per donar a entendre, amb una afirmació enigmàtica, que el lloc de presència de Déu enmig dels homes era a punt de canviar: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Es referia a ell mateix i a la seva mort i resurrecció.
La festa d’avui commemora la dedicació de la basílica de Sant Joan del Laterà, que és la catedral de Roma, i per tant la seu del papa, encara que aquest visqui al Vaticà. Cada any celebrem la dedicació de la catedral de Tarragona el dia 4 de juliol, i el 9 de novembre la dedicació de la catedral de Roma, com a signe de comunió entre totes les esglésies.
Certament les esglésies, basíliques i catedrals escampades per tota la geografia mundial són un gran patrimoni artístic i cultural. Hi ha qui les veu com un signe de riquesa, encara que de fet suposen una càrrega econòmica: són edificis grans i antics que cal custodiar, restaurar, tenir oberts per a qui vulgui visitar-los…
Però el gran patrimoni de l’Església no són les pedres, sinó Jesús, el Crist. Ell és el nostre temple, el nostre punt de trobada amb Déu. I nosaltres, els seus deixebles, som també membres del seu cos, i com a tals hem de ser també punt de trobada amb Déu per a tantes persones que encara no el coneixen.
Jordi Vila Borràs
