El comiat (Jn 13,1-15)
¿Com m’agradaria ser recordat quan ja no sigui en aquest mon? Pot ser una bona pregunta per tal de descobrir quina és la imatge que tenim de nosaltres mateixos.
Jesús, la vigília de la seva passió, va reunir els deixebles i els va deixar molt clar el que volia que recordessin d’ell. Els va rentar els peus, malgrat la resistència d’alguns que ho consideraven una cosa indigna d’ell. I es va fer pa i vi, es va partir i repartir perquè tots en mengessin.
Demà commemorarem la mort de Jesús en creu. Jesús estava espantat pel dolor que l’esperava. Va quedar ben clar en la seva pregària agònica a Getsemaní. I tant que va patir! Però no vol que el recordem pel seu sofriment, sinó per la seva entrega i pel seu servei.
I no vol tan sols que el recordem, sinó sobretot que l’imitem. Feu-ho també vosaltres en memòria meva. Ell ha vingut al món no a patir sinó a rentar els peus i a deixar-se menjar. I vol que ens adonem que aquest és el camí de la vida que se’ns obre a tots per mitjà d’ell.
El refranyer popular és savi, però a voltes s’equivoca. Hi ha qui diu que hem vingut al món a patir. No és veritat. El sofriment existeix, i ningú se n’escapa. Però hem vingut al món a servir i a lliurar-nos als altres. I Jesús és el nostre model, guia i aliment per al camí de la vida.
Jordi Vila Borràs
