Al·leluia! (Jn 20,1-9)
Avui és dia de cantar, de somriure i de celebrar. No és que hàgim oblidat el sofriment de Jesús, tot el mal que es va abocar damunt d’ell, i la seva mort injusta i dolorosa. No els hem oblidat però han estat superats per la resurrecció. La vida nova ha vençut definitivament la mort que tenallava el món.
Ara tot cobra un nou sentit. Va semblar per un moment que el projecte de Déu no tenia sortida, que el mal del món havia sortit victoriós. Però no ha estat així. Jesús va morir però ha ressuscitat. I d’aquesta manera la seva obra salvadora ja no abasta l’àmbit limitat dels que es van creuar amb ell durant els pocs anys de la seva vida a Palestina. Ell ha visitat el regne dels morts, aquell regne intemporal d’on ningú no podia sortir, aquella tenebra profunda. I hi ha fet la llum, i ha obert una via de sortida que passa per ell mateix.
Agafem-nos-hi, participem del seu projecte, escoltem les seves paraules, alimentem-nos d’ell mateix, i combregarem amb la seva vida, la seva joia, la seva victòria, que serà també la nostra. Sí, encara hi ha tenebres en el nostre món i dins nostre, però ja podem cantar l’al·leluia perquè hem vist que no tenen cap poder enfront de Jesús.
Jordi Vila Borràs
