El dia etern (Jn 20,1-9)
Avui és dia de celebrar que tot aquell sofriment no va ser en va, que totes aquelles il·lusions no eren falses. Sí, Déu fa justícia i compleix les seves promeses. Ell ens ha creat per a la vida, i finalment la vida venç.
Per un moment va semblar que el pecat estava massa arrelat i difós en la humanitat, que ja no quedava ningú amb un cor mínimament disposat a acollir el missatge de Jesús. Fins els deixebles més propers el van abandonar. Les autoritats del poble el van rebutjar en nom del mateix Déu que ell predicava. Però Déu és més gran i ha pres partit en favor de Jesús. En l’instant suprem, el nostre Salvador ha acceptat de submergir-se fins al fons del mal i de la mort per rescatar la humanitat que hi malvivia completament sotmesa. Avui és el dia de l’esclat de la llum nova, del sol que no té posta. Avui podem proclamar amb certesa que la vida és eterna.
No som al final de la història, però sí en el dia més important. Avui s’ha decantat completament el destí de tots nosaltres. S’ha decantat cap al costat bo, el que tots desitgem en el fons del nostre ésser perquè hem estat creats per a la bondat, la bellesa i la vida. El pecat continua existint i ens fa la guitza contínuament. La injustícia és el nostre pa de cada dia. Continua havent-hi guerres, misèria i malalties. Ens continuem morint, a vegades millor i a vegades pitjor. Però res d’això no té la darrera paraula. Déu no ens ha abandonat i ha apostat del tot per nosaltres. Era tot o res. I ha guanyat el tot.
Ara ens cal fe. No una fe que ens consoli en la desgràcia. No un engany per a no perdre les ganes de viure. Ens cal fe per començar a viure com a vencedors del mal i de la mort. Ens cal fe per a posar-nos del costat de la justícia, el bé, la bellesa i la veritat. I anticipar d’aquesta manera el final d’una partida que ja tenim guanyada.
Hi ha gent superba en el món que diu que acollir, compartir i perdonar és cosa de perdedors. Que el món és dels que competeixen, conquereixen i dominen. Pitjor per ells. Encara no han entès què vol dir que Crist ha ressuscitat. Fem foc nou, netegem-nos bé del llevat del pecat, procurem viure des d’ara d’una manera digna de la vida nova que ell ens ha regalat.
Jordi Vila Borràs
