Els laics són apòstols (Jn 20,19-23)
La pau, l’alegria i el perdó són els tres dons que reben els deixebles en contacte amb Jesús ressuscitat. La seva vida nova, vencedora de la mort, els és vessada i encomanada: «alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant». Així Jesús ja pot tornar al Pare sense deixar-los orfes. Resta espiritualment en ells, els envia a continuar la missió encomanada pel Pare i els capacita per dur-la a bon terme.
Avui celebrem, doncs, la culminació de la festa pasqual. Pasqua no és tan sols la victòria de Jesús sobre el pecat i la mort, sinó la nostra participació en aquesta victòria. La festa de Pentecosta marca el final del temps de Jesús en la carn i l’inici del temps de l’Esperit de Jesús en l’Església. És en aquest sentit que diem que els cristians som cridats a ser uns altres Jesús.
Com a conseqüència de tot això, avui celebrem el Dia de l’Apostolat Seglar i de l’Acció Catòlica. Perquè l’Esperit Sant no és patrimoni d’una casta especial dins de l’Església. Tots els cristians hem rebut els dons de l’Esperit i som enviats per Jesús a continuar la seva missió perquè el Regne de Déu vingui a nosaltres. La immensa majoria dels membres de l’Església són laics, i per això és impossible que aquesta pugui dur a terme la seva missió sense el compromís apostòlic de tots: el servei a les comunitats que fem els ministres ordenats, els carismes que aporten els religiosos i la presència enmig del món que protagonitzen els laics.
El Concili Vaticà II ha ajudat molt a prendre consciència del paper actiu dels laics, que no és per delegació dels ministres ordenats ni per suplència, sinó que té un caràcter propi i els ve donat per l’Esperit Sant que rebem en el baptisme i la confirmació. En les darreres dècades han sorgit molts moviments, associacions i comunitats de caràcter laïcal, que són una ajuda per al creixement espiritual i apostòlic de cada batejat. Moltes d’aquestes associacions han nascut, com les congregacions religioses, fruit del carisma particular d’un fundador o un grup fundacional, al qual s’han anat afegint altres cristians que s’hi troben en sintonia. L’Acció Catòlica, en canvi, neix a iniciativa dels cristians laics de les parròquies i de les diòcesis, quan s’adonen que associant-se poden complir millor el seu deure d’apostolat i poden enriquir la comunió i la vida cristiana de les parròquies i de tots els ambients on es desenvolupa la vida humana. Per això l’Església exhorta els laics a assumir amb entusiasme la seva tasca apostòlica i a fer-ho de manera associada.
Jordi Vila
