Hi ha molt a fer (Jn 20,19-23)
La gent més gran encara recorda quan es va acabar la guerra civil. Eren infants, i els deuria semblar estrany allò de poder viure en pau. La generació següent recorda com es van anar acabant la gana i les restriccions, i encara s’esgarrifen quan veuen totes les coses que ara arribem a llençar. La generació següent va veure com s’acabava una dictadura i el poble tenia la voluntat de decidir en llibertat. Poc després, una altra generació va generalitzar l’objecció de consciència i finalment va desaparèixier el servei militar obligatori.
Tots aquests esdeveniments tenen en comú el fet de ser passos endavant -més pau, més benestar, més llibertat- i de ser impensables per a la gent més pessimista o conformista. Ens demostren que, quan hi ha un esforç conjunt, es poden aconseguir metes que semblen molt difícils.
També avui tenim objectius de més llibertat, més justícia, més benestar. La història funciona així. Es resol un problema i n’apareix un altre. Entre nosaltres hi ha molta gent pessimista, que pensa que no ens en sortirem, i molts conformistes que pensen que no hi ha res a fer.
Avui acabem de celebrar la Pasqua. Pasqua significa que Jesús, que havia mort, ara és més viu que abans, que ha vençut la mort i que ha tornat a la glòria del Pare, amb la seva divinitat i amb tota la seva humanitat. La festa de Pasqua ha de foragitar de les nostres vides tot pessimisme. La darrera paraula no és la mort sinó la vida, no és la destrucció sinó la recapitulació de totes les coses creades en Déu.
Avui celebrem Pentecosta. Aquells deixebles porucs, durs de mollera, més interessats en la seva posició que en el projecte de Déu, aquells que varen abandonar Jesús, ara reben l’Esperit diví. Déu no els ha rebutjat, no els ha deixat de banda per triar-ne uns altres de millors. Déu confia en ells i els aboca el seu Esperit perquè continuïn l’obra que Jesús els ha encomanat. Pentecosta ens ensenya, doncs, que Déu no és conformista, que no pensa mai “amb aquests no hi ha res a fer”. Pentecosta és la prova que Déu continua confiant, malgrat tot, en els seus fills.
Pasqua i Pentecosta foragiten el pessimisme i el conformisme dels nostres cors. Els cristians podem tenir molts defectes, com qualsevol ésser humà: podem ser ignorants, rondinaires, impacients, antipàtics, calculadors i tot el que vulgueu. Però no podem ser pessimistes ni conformistes. I, si ho som per tendència natural, hem de mirar de corregir-ho per mitjà d’un contacte més intens amb Jesús. L’evangeli és el millor antídot contra el “no ens en sortirem” i el “no hi ha res a fer”.
Jordi Vila
