Esplendor i mort del rei (Mt 21,1-11 / Mt 26,14-27,66)
Una multitud omplia els carrers de Jerusalem. Havien sentit dir que entrava el nou rei, i tothom s’hi apuntava. Segur que estaven cansats d’aquell poder romà que els oprimia, i veien en Jesús l’oportunitat de reclamar més llibertat i més justícia. Han passat dos mil anys, però les coses no han canviat tant. Els anhels del cor humà són els mateixos.
Ara bé, Jesús va sorprendre i desconcertar tothom. No sols les multituds poc informades, sinó fins i tot els deixebles que el coneixien a fons. Ell no es va fer amb el poder amb una demostració espectacular de força, sinó que va entrar a Jerusalem muntat en una humil somera, un animal de càrrega. Perquè venia a carregar damunt seu el pecat del món, no per mitjà de la violència sinó amb la força tranquil·la de la pau, l’amor i l’entrega pels altres. Acompanyem-lo en el seu camí, en aquests dies impressionants de la Setmana Santa, en els quals se’ns mostra el secret més profund del sentit de la vida humana i el camí de la felicitat.
Un camí ben paradoxal. Tant, que Jesús es va quedar ben sol. Un dels seus deixebles el va trair, les autoritats el van condemnar, Pere el va negar, la multitud del poble, que l’havia aclamat aquell diumenge de Rams, cinc dies després exigia la seva mort. Només Pilat i la seva dona fan algun tímid gest inútil per salvar la vida d’aquell innocent que tothom havia pres per l’ase dels cops, el boc expiatori de tanta ràbia, tanta maldat, tanta culpa acumulada en la història de la humanitat.
Avui el relat de la Passió s’acaba amb la mort i la sepultura de Jesús. Diumenge vinent celebrarem la seva resurrecció. Però, abans d’arribar a la Pasqua, deixeu-me dir una cosa atrevida. Crec que, encara que no hagués ressuscitat, tan sols amb el relat de la passió podríem dir que Jesús és els més gran dels homes que han existit mai. És el perfecte innocent, torturat i humiliat fins a l’extrem, que malgrat tot mor estimant i perdonant. Sí, l’ésser humà, quan arriba a la seva més alta expressió, és capaç de vèncer el mal i l’odi amb un bé sobreabundant que només pot venir de Déu mateix.
Jordi Vila Borràs
