Optar davant del crucificat (Lc 22,14-23,56)
Cada personatge de la Passió de Jesús ens permet contemplar Jesús des d’un punt de vista diferent. L’arrogància, la feblesa i el penediment avergonyit de Simó Pere, la indiferència i la mandra dels deixebles a la muntanya de les Oliveres, la freda traïció de Judes. Les maquinacions del sanedrí, la por de Pilat, la frivolitat d’Herodes. La crueltat dels soldats, el fanatisme de la massa del poble, l’ajut imprevist de Simó de Cirena, el plany de les dones endolades.
Un cop clavat a la creu, els dos criminals que l’acompanyen en el suplici són com el dia i la nit. Les seves opcions oposades envers Jesús ens recorden que cadascú de nosaltres també ha d’optar davant del crucificat. Les paraules de Jesús són llum i vida enmig de tant dolor i pecat: “Pare, perdona’ls…”, “avui seràs amb mi al paradís”.
La mort de Jesús té un to sagrat que des d’aquell precís instant transforma la vida dels que l’han contemplada. Jesús confia el seu alè, és a dir, el seu esperit al Pare, i tot seguit el centurió, un pagà, confessa que aquell home era innocent. I tothom se’n va donant-se cops al pit. La mort de l’innocent ens fa prendre consciència de la nostra culpabilitat. D’aquí a reconèixer que ell ha mort per nosaltres, només queda un petit pas. El pas que podrem donar, diumenge vinent, a la llum de la resurrecció.
Jordi Vila Borràs
