El Senyor ve (Mt 24,37-44)
Fa un temps em vaig fer un tip de riure amb un vídeo que circulava per les xarxes. Era un bisbe que parlava amb un micròfon a la mà enmig de la gentada. Deuria ser la inauguració d’alguna cosa. Després d’haver fet el discurs amb molt d’entusiasme, arriba el moment de beneir. I el bisbe, que encara deuria anar rumiant les paraules que acabava de dir, suca distretament el micròfon en l’aigua beneïda. De seguida s’adona de la badada, però no es fa enrere i fa l’aspersió amb el micròfon xop. Deu pensar: el mal ja està fet, ja l’eixugarem després.
A tots ens passa que fem coses sense pensar, segurament perquè mentre fem una cosa n’estem pensant una altra. Un dia obres la nevera i hi trobes el mòbil, o coses per l’estil. Farem bé tots plegats de fer cas de la recomanació de sant Pau: «siguem conscients dels moments que vivim». Passem més de mitja vida fora del nostre temps, els joves perquè somien quan arribarà el dia que podran fer allò que desitgen, els vells perquè recorden amb nostàlgia allò que van fer fa tant de temps. I mentrestant anem vivint distrets i sucant el micròfon a l’aigua beneïda.
Advent no és simplement el temps de preparació de les festes de Nadal. No es tracta només d’anar preparant el pessebre, l’arbre i el tió, de començar a decorar la casa i muntar tota la intendència i l’agenda dels dinars i sopars familiars i d’empresa. Jo diria que l’Advent és el període de l’any en què la litúrgia ens convida a prendre més consciència del pas del temps. Celebrarem que fa un any més que Jesús va néixer a Betlem, i tot seguit per Cap d’Any afegirem un any més a la nostra història. Però, com diu sant Pau, també celebrem que «avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe». El Senyor vindrà a l’hora menys pensada, i per tant ens cal vetllar i estar a punt. «Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca… Comportem-nos dignament com a ple dia». I tinguem present que, a més del dia de la vinguda definitiva del Senyor, ell es fa present cada dia entre nosaltres en la carn de tota persona que se’ns fa proïsme, i especialment en els més pobres i necessitats. Per això, tal com diu sant Pau, que l’excés de menjar i beure, els plaers i impureses, les renyines i enveges no ens esmussin els sentits i el deixem passar de llarg. Obrim bé els ulls i el cor. El Senyor ve. Que ens trobi desperts.
Jordi Vila Borràs
