Esperança (Lc 21,25-28.34-36)
Al món hi ha qui pateix per tot i qui no pateix per res. Hi ha qui agafa el tren i es passa tot el viatge en alerta per por de no passar de llarg, i hi ha qui s’adorm confiant que es despertarà abans d’arribar al seu destí.
Sembla que Jesús s’adreça avui a aquestes dues menes de persones. Hi ha qui veu perills pertot arreu, i la veritat és que no n’hi ha per menys. Entre el mal que ens fem els uns als altres, la manera com maltractem el nostre planeta i els perills propis de l’univers en què vivim, sembla mentida que la civilització humana encara perduri. I a títol individual la situació és pitjor encara. Si tenim la sort de no patir cap accident i de gaudir de bona salut, acabarem morint-nos de vells, cosa que tampoc és el que fa més il·lusió en aquesta vida. Al capdavall, són quatre dies…
Doncs bé, davant d’aquest panorama Jesús ens diu el següent: quan passi el pitjor que us podeu imaginar, quan veieu que tot s’acaba i no té remei, “alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”.
A l’extrem contrari hi ha qui ha decidit gaudir només del moment present sense pensar en les conseqüències dels seus actes. Persones irresponsables que només fan el que els ve de gust i es lliuren inconscientment a l’excés de menjar o de beure o a qualsevol altre vici. O bé persones àvides de riqueses que només pensen en els seus negocis i menystenen els seus deures envers els altres, fins i tot envers la família. A aquests els diu Jesús que despertin, que estiguin alerta, perquè arribarà el dia decisiu i els trobarà totalment despistats.
Jesús ens convida a tenir una actitud sana i realista d’esperança. Aquesta vida d’ara passarà, i ens cal aprofitar el temps present per preparar-nos per al nostre destí definitiu, que és la trobada amb el Fill de l’home. Ell ve a alliberar-nos de tot el mal que ens envolta. Tant de bo que la seva vinguda ens trobi a punt.
Jordi Vila Borràs
