Canviar rutines (Mc 1,1-8)
Una noia es lamentava un dia de la seva mala sort. En pocs mesos havia acabat de mala manera amb les dues parelles que havia tingut. “Sempre em passa el mateix. M’enamoro d’un príncep blau i després resulta que és un pinxo de discoteca”. De seguida li vaig preguntar on havia conegut el primer. “A la discoteca”. ¿I el segon? “A la discoteca, també”. ¿La mateixa? “Sí”.
És evident que si sempre repetim les mateixes rutines i seguim el mateix camí en sortir de casa, sempre anirem a parar al mateix lloc. Si volem que ens passin coses noves, hem d’estar disposats a fer-ne de diferents. D’això en diem conversió.
Això és el que predicava Joan Baptista. Déu havia enviat tants profetes al poble d’Israel, i sempre havien acabat fastiguejats. El poble no escolta, va a la seva, no confien en el Senyor. Ara Joan avisa el poble: És a punt de succeir una cosa nova, el Senyor vindrà. Convertiu-vos, obriu una ruta, aplaneu el camí, no feu com els vostres avantpassats.
Jesús ja va venir fa dos mil anys. Uns quants el van rebre, altres el van rebutjar, la majoria segurament van quedar indiferents. L’evangeli sempre és viu i actual, i per això ara ens toca a nosaltres escoltar les paraules de Joan Baptista i respondre-hi de veritat. Cadascú de nosaltres és únic i irrepetible, i per això Jesús no ens crida a tots de la mateixa manera. Però una cosa és evident: no podrem acollir la seva novetat de vida si no estem disposats a canviar.
Sempre diem que Quaresma és el temps de la penitència i el penediment dels pecats. Hem de dir també que Advent és el temps de la novetat, de la disponibilitat a sortir de les nostres rutines i acollir la sorpresa del Senyor que irromp en les nostres vides. La seva no és una visita de cortesia. Ve a instal·lar-se entre nosaltres i a capgirar-ho tot. ¿De debò li volem obrir la porta?
Jordi Vila Borràs
