Desert habitat (Lc 3,1-6)
Joan rebé la paraula de Déu al desert. Un lloc sense distraccions i sense presses. Un lloc que ens porta a mirar vers l’horitzó i a triar el que és imprescindible i essencial per a la vida.
Si no trobem Déu en les nostres vides, si fins i tot no l’enyorem en no trobar-lo, potser és perquè ens falta l’experiència del desert. Un temps de silenci, en la quietud d’una capella o passejant per la muntanya, sense estar pendents del mòbil. Uns dies de recés, un camí de Sant Jaume… Quan aconseguim entrar en el silenci, no és que Déu vingui a nosaltres, sinó que ens adonem de la seva presència que mai no ens deixa.
Aleshores la vida canvia de color. Ens sentim habitats interiorment, més plens i per això més forts i més contents. I ens veiem amb el deure de propiciar que també els altres puguin fer la mateixa experiència. Per això Joan va començar a predicar: obriu una ruta al Senyor perquè pugui habitar en els vostres cors. Apagueu els mòbils, oblideu els neguits, i podreu experimentar el goig de veure que el Senyor ve a omplir les vostres vides. Ja no us sentireu més sols ni tindreu més por, perquè ell és el Salvador.
Jordi Vila Borràs
