Mireu-lo (Jn 1,29-34)
En general, podem dir que Joan Baptista es comporta com l’últim profeta de l’Antic Testament. L’anunci de la vinguda del Messies, la crida a tornar al Senyor, la denúncia dels pecats i les injustícies són elements propis del profetisme. Però avui apareix una novetat única, mai vista fins aleshores. Joan veu venir Jesús i diu: “Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.
Això és Nou Testament, això és evangeli. Joan ens presenta el qui ha vingut a carregar damunt seu, i per tant a descarregar-nos a nosaltres, de tot allò que ens aparta de Déu i ens divideix els uns dels altres, de tot allò que impedeix que el pla de Déu es dugui a terme en el món, de tot allò que frustra el projecte diví de vida i felicitat per a tothom.
Dient “mireu l’anyell de Déu” queda acomplerta la missió que Joan Baptista tenia encomanada. Aquesta continua essent, en el fons, la missió de l’Església i de cada cristià: mirar i mostrar Jesús com l’anyell de Déu.
Quan ens reunim uns quants cristians a la porta de l’església o en una sala parroquial, sovint acabem parlant de si ve més o menys gent a missa, dels joves que no es casen per l’Església o de la manca de capellans. Hi ha qui voldria canviar-ho tot i diu alegrement que no cal anar a missa per ser cristià i que l’important és estimar-se encara que sigui sense papers. Altres s’escandalitzen i consideren que qualsevol petit canvi és una traïció a Déu i als nostres avantpassats. Gràcies a Déu, el “sensus fidei” o sentit de la fe continua vigent, com a fruit de l’Esperit Sant, en el Poble de Déu, i els cristians que no estan tancats en prejudicis ideològics o per causes psicològiques saben distingir entre allò essencial de la fe i la vida cristiana i les coses que han anat canviant amb el temps i que continuaran fent-ho.
Això sí, a la porta de l’església parlem molt de misses, de casaments i de capellans, entre altres coses, però parlem molt poc de Jesús. Callem l’essencial. I això no pot ser. Jo crec que una vida cristiana seriosa sempre implicarà trobar-se el diumenge en comunitat per celebrar l’eucaristia, plantejar-se la vida com una resposta a la crida de Déu i assumir que els compromisos d’amor no han de tenir marxa enrere. Per això els cristians, siguem més o menys, continuarem anant a missa, casant-nos o fent-nos capellans. Però tot això no té sentit si no és des del seguiment enamorat de Jesús. No podem reduir la vida cristiana al compliment d’una llista de normes. No podem reduir la catequesi a l’ensenyament d’uns continguts. El centre, el nucli de la nostra vida és trobar-nos amb Jesús i apassionar-nos per ell.
Jordi Vila Borràs
