El centre no soc jo (Jn 1,29-34)
Jo no sé si ho veuré, però confio que algun dia se’ns passarà a tots plegats aquesta mania de les “selfies” o autofotos, que no és altra cosa que una mostra del narcisisme de la nostra societat. Els monuments, els paisatges, fins i tot els grups d’amics ja no són altra cosa que el decorat de la imatge de la qual soc el centre. Mires els instagrams de la gent jove i tots acaben essent iguals: jo amb els amics, jo al carrer, jo a la platja, jo al gimnàs, jo a la neu, jo a la discoteca, jo menjant calçots, jo, jo i jo.
Estic segur que Joan Baptista no s’hauria fet cap autofoto. Ni per un moment no va voler fer ombra a Jesús. Imagino que la més gran satisfacció de la seva vida va ser poder dir, com hem sentit avui: «Mireu l’anyell de Déu», és a dir, mireu aquell que ve de part de Déu a oferir-se en sacrifici per esborrar els pecats de tot el món. Tota la vida de Joan té un únic objectiu: donar testimoni de Jesús.
Penso que podem trobar aquesta mateixa actitud en la breu segona lectura d’avui, que no és altra cosa que l’encapçalament de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint. És com el sobre on escrivim destinatari i remitent. En aquest cas, Pau i Sòstenes a la comunitat de Corint. Però fixem-nos que Pau es presenta com apòstol, és a dir, enviat de Jesucrist. Aquest és tot el seu currículum. I la comunitat de Corint és la dels santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els altres cristians de tot arreu.
He vist que en alguna escola fan una activitat dedicada a augmentar l’autoestima dels infants. Els fan seure en rotllana a terra i presenten una capsa de cartró ben bonica. El mestre diu: ara cadascú de vosaltres, quan li toqui, obrirà la capsa i podrà veure el que hi ha dins, que és la cosa més bonica i meravellosa que hi ha en aquest món. Tot seguit, sense dir res, perquè és un secret, la passareu al company del costat. Quan obren la capsa hi veuen un mirall que reflecteix la seva imatge. No dic que no sigui una activitat adequada en determinades circumstàncies, però hi ha un risc evident de narcisisme.
Els cristians no podem ser persones egocèntriques, que busquem el nostre benestar i el nostre profit. Hem de ser persones cristocèntriques, abocats vers Jesucrist perquè estem convençuts que en ell hi ha la veritable vida per a nosaltres i per a tota la humanitat.
Jordi Vila Borràs
