Turisme o negocis (1Sa 3,3b-10.19 / Jn 1,35-42)
En creuar algunes fronteres cal omplir una butlleta en què, a més de posar les dades personals, cal dir quin és el motiu de la visita al país: turisme o negocis. Em pregunto què li importa això a la policia, i per què no es preveuen altres opcions: visites familiars o d’amistat, assistència a reunions, etc. Deixant això de banda, l’alternativa turisme o negocis és molt interessant.
El turista és algú que bada. Deambula pels llocs sense deixar petjada i sense cap més objectiu que passar-s’ho bé una estona. Passejar, pul·lular, papallonejar, consumir… són verbs que es conjuguen amb el subjecte “turista”.
En canvi, qui fa negocis és algú que projecta, que compleix una missió, que avalua, que compromet el seu temps, els seus recursos i els seus talents, que s’arrisca a guanyar o perdre. Algú que crea relacions i deixa petjada.
M’agrada pensar que Samuel era un infant que, com tots, anava de turista per la vida fins que va sentir en plena nit la crida d’algú a qui en principi no va saber reconèixer. Ajudat pel sacerdot Elí, que no era cap sant, va arribar a entendre que era el Senyor qui el cridava, i des d’aleshores la seva vida va canviar. Va deixar el mode turista i va consagrar la seva vida a emprendre els negocis que Déu li anava encomanant: es va convertir en profeta.
Una cosa semblant va passar amb Andreu i Simó. Van conèixer Jesús i, de la manera més senzilla, van començar a seguir-lo: «On us allotgeu?… Veniu i ho veureu… Es quedaren amb ell aquell dia». I es van convertir en deixebles. Van passar del mode turista al mode negocis d’una manera tan radical que Simó fins i tot va canviar de nom: «Tu et diràs Quefes». Els va marcar de tal manera que mai més no oblidarien aquell moment: «Eren vora les quatre de la tarda».
El dia 18 de gener de 1976 també era diumenge. Vuit amics vam quedar per passar el cap de setmana en una torre del barri de Finestrelles, a Esplugues de Llobregat. Vam anar a missa, crec que a la parròquia de Santa Maria Reina, de Barcelona. Tocaven les mateixes lectures d’avui. I a més d’un ens van tocar per dins. «He sentit que em cridàveu. Aquí en teniu». En trenta-nou anys han passat moltes coses, és clar. Però crec que aquell dia vaig passar del mode turista al mode negocis, i així ha estat fins avui.
Jordi Vila Borràs
