Vulnerable però imbatible (Jn 20,19-31)
Jesús ressuscitat es va presentar davant dels deixebles amb el seu cos glorificat que conservava les ferides dels claus i de la llança. Ferides que eren mostres visibles de la seva entrega, del seu amor incondicional, i que evocaven el perdó que va demanar per als qui el crucificaven. Per això afegien, si era possible, un plus de noblesa al seu cos.
Molt sovint les nostres pregàries de petició van encaminades a evitar malalties, accidents i altres desgràcies. És molt humà. Jesús mateix va demanar al Pare que, si era possible, passés de llarg el calze amarg que havia de beure. Però la mort en creu i la resurrecció ens ensenya que no es tracta d’evitar els mals sinó de superar-los i sortir-ne amb una energia renovada.
A vegades ens deixem portar en la pregària per una certa mentalitat màgica. Demanem a Déu no tan sols que ens alliberi dels mals, sinó també que n’esborri els senyals. És com si demanéssim a un cirurgià que, aprofitant que ens ha de posar una pròtesi de genoll, ens deixi a punt per córrer una marató sense cap esforç. O com si un alcohòlic, després d’haver passat una desintoxicació, demanés poder tornar a beure sense emborratxar-se. La vida deixa cicatrius i arrugues, però ni unes ni altres no ens priven d’assolir la glòria que Déu ens té reservada.
Jesús va patir i va morir, però no va ser abatut. Així mateix nosaltres, per molt units que estiguem a ell, som vulnerables, vivim exposats a tants perills. Però l’Esperit que ens empeny és més fort. Per això, per greu que sigui l’ofensa, sempre podem perdonar. Per fort que sigui el dubte, sempre ens podem retrobar amb el Senyor, sobretot, com Tomàs, quan retornem a la comunitat. Com Jesús, som vulnerables però imbatibles.
Jordi Vila Borràs
