Fer experiència (Jn 20,19-31)
La trobada amb el Senyor ressuscitat va canviar totalment les vides dels deixebles. Ho explica l’evangeli d’avui en poques paraules. Els va donar la pau, els va omplir d’alegria, els va donar la capacitat i la responsabilitat de perdonar, i els va enviar a continuar la seva mateixa missió d’estendre el Regne de Déu.
Voldria avui fixar-me més detingudament en Tomàs. El primer diumenge no hi era i el segon sí. La seva absència va provocar una incredulitat raonable davant del fet tan inversemblant que els altres deixebles li relataven. És normal. Quan, durant una reunió de consiliaris, el president d’Acció Catòlica General ens va dir que acabava de rebre un missatge al mòbil comunicant que el papa feia pública la seva renúncia, molts vam posar cara de pòquer. Com la que deuria posar Tomàs. Hi ha coses que no te les acabes de creure fins que les veus amb els propis ulls perquè et desinstal·len i fan trontollar allò que sempre havies donat per segur.
Tomàs ha de fer experiència per poder creure. En aquest sentit, és el més modern dels deixebles. No pot creure d’oïdes, ha de veure. Alguns cristians d’avui dia encara ho són per pura tradició, perquè els ho han ensenyat així i no han tingut mai la frisança de posar en qüestió allò que van aprendre de petits. Però cada cop hi ha menys creients per pura tradició. Vivim en un món de dubtes, de sospita, d’interès per provar coses noves. La tradició sola no pot sostenir la fe. Cal l’experiència personal. Segurament això té molt a veure amb el nou desig d’espiritualitat que va creixent en el món d’avui. La gent vol provar noves tècniques de meditació i llegir nous textos sagrats per veure si troben alguna espurna de la veritat, la bellesa, la pau que desitgen.
Els cristians d’avui hem de ser persones d’experiència de Déu. La gent no vol escoltar lliçons, sinó compartir experiències. L’experiència de Déu no es provoca. Ell se’ns fa trobadís com i quan vol, però convé que freqüentem els “llocs” on es presenta: els sagraments, les Sagrades Escriptures, els llocs on es treballa per la fraternitat i la justícia, els pobres i els petits…
Això sí, Tomàs tenia un gran avantatge respecte de la gent incrèdula del nostre temps. Ell coneixia el vessant humà de Jesús: havia conviscut amb ell, l’havia vist i sentit. Avui, en canvi, molts conciutadans nostres ho ignoren tot sobre Jesús, tant se val si han estat batejats o no. Per això tenim nosaltres la responsabilitat de fer-lo conèixer. Per això, encara que no sigui suficient moltes vegades per a provocar la fe, és tan necessari que els infants i els joves aprenguin coses de Jesús. Així es creen les condicions propícies perquè un dia es pugui encendre l’espurna.
Jordi Vila
