Contemplem-lo i escoltem-lo (Mt 17,1-9)
L’escena de la Transfiguració està col·locada estratègicament tant en la vida de Jesús com en el calendari litúrgic. A l’evangeli apareix entre dos anuncis de la Passió, quan Jesús ja fa camí cap a Jerusalem i s’ha desfermat la conspiració que vol acabar amb ell. Al calendari litúrgic apareix al segon diumenge de Quaresma, quan ens encaminem cap a la contemplació del misteri central de la nostra fe.
La Transfiguració és una crida a escoltar i a contemplar el Fill de Déu, aquell home que no tenia res d’extraordinari en la seva aparença, aquell home que perdria fins i tot la seva aparença humana arribat el moment de la Passió. En ell precisament resideix la glòria divina, ell és l’únic digne de ser contemplat i escoltat.
Nosaltres ens distraiem amb tantes coses! Pere, Jaume i Joan es distreien amb Moisès i Elies: dos precursors de Jesús, dos instruments de Déu en la història de la salvació, però que no han de fer cap ombra al Fill de Déu. Nosaltres tenim també moltes coses, molts interessos, lícits i tot, que fem servir d’excusa o de barrera per evitar de quedar completament exposats a la presència de Jesús.
Prenguem exemple de Maria en la disponibilitat a escoltar i respondre a la Paraula de Déu. Segur que ella era la noia adequada per a portar al món el Fill de Déu, però segur també que aquell no era per a ella el moment adequat. Era verge, però estava compromesa amb Josep. Què pensaria la gent? Què pensaria Josep? Què passaria amb el projecte de vida que havien anat preparant tots dos amb tanta il·lusió? Malgrat tot, Maria va dir que sí.
La Transfiguració és l’escena per mitjà de la qual el Senyor vol preparar els deixebles a respondre amb la mateixa disponibilitat. Havien de veure Jesús rebutjat, derrotat i mort. Però Jesús els convidava a contemplar-lo i escoltar-lo, a ell tot sol.
Preguntem-nos què és el que ens distreu o aparta de Jesús, i demanem a Déu la gràcia de centrar-nos només en ell, com va fer Maria.
Jordi Vila
