Jesús i prou (Lc 9,28b-36)
No va ser una excursió qualsevol. Si algú els va veure pujar a la muntanya, potser va pensar que eren quatre amics que anaven a passejar. Però un cop al cim, en ambient de pregària, es formen dos trios. Un d’ells, més gloriós que el trident actual del Barça. Segur que algun mitòman del futbol ha somiat en una davantera formada per Messi, Di Stéfano i Pelé. Doncs això era Jesús, el Fill de Déu, flanquejat per les dues velles glòries de Moisès i Elies. Quan es reuneix un trident d’aquest calibre, ¿qui el liderarà? ¿Qui portarà el pes del partit? Si parlen de la Llei, el líder serà Moisès. Si parlen de profecia, el líder serà Elies. Doncs no, parlen del traspàs de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Com deia aquell alemany, “no hace falta decir nada más”.
Pere, Joan i Jaume, els tres fans principals de la penya de Jesús, estaven bocabadats. Si fos ara no pararien de demanar autògrafs i fer-se fotos amb els seus ídols. A Pere no se li va acudir altra cosa que proposar una acampada per allargar la situació. Però el núvol, la presència de Déu els embolcalla. Ja no poden mirar-s’ho com espectadors, s’hi troben implicats. La veu que senten i el panorama que contemplen quan tornen a obrir els ulls no els deixa espai a cap dubte: Jesús tot sol. Ell és l’elegit: escolteu-lo.
Bona consigna per a tot deixeble, també per a nosaltres: centrar-nos en Jesús. Tot és relatiu, tot val només en la mesura que ens porta cap a ell. Hi ha moltes glòries passatgeres que avui ens enlluernen, però quan Déu passa per la nostra vida, quan els núvol ens cobreix, el panorama canvia. Jesús i prou.
Jordi Vila Borràs
