Paraula, Llum i Vida (Jn 1,1-18)
Hem tornat a proclamar avui el pròleg de l’evangeli segons sant Joan, que ja havíem llegit en la missa del dia de Nadal. L’evangelista ens presenta Jesús, el Fill de Déu, com la Paraula, la Vida i la Llum. Tres mots que expressen els grans anhels de la humanitat.
Certament avui dia és difícil anunciar Jesús a la nostra societat. Molta gent es pensa que ja ho sap tot sobre Jesús, simplement perquè va fer la primera comunió i li han quedat records d’alguna missa i d’alguna cosa que va aprendre a catequesi. A més, quan algú s’atreveix a parlar de Jesús, ràpidament la conversa deriva cap a la polèmica religiosa: la Inquisició, l’avortament, la pederàstia, el Vaticà… Encara bo que la irrupció del papa Francesc ha representat una alenada d’aire fresc i que els mitjans de comunicació i la gent del carrer se’l mira amb simpatia.
Però en el cor de cada ésser humà, per molt desorientat o distret que estigui, sempre hi ha uns anhels de fons. Hi ha la necessitat de donar un sentit, una raó de ser a la pròpia vida, un motiu per a continuar endavant, un objectiu pel qual lluitar i un punt de referència constant enmig dels vaivens de cada dia. Jesús és la Paraula. La majúscula vol dir aquí que en Jesús trobem aquest sentit i raó de ser que busquem.
Enmig de la foscor dels fracassos, dels desànims, de les nostres pulsions incontrolades, dels sofriments, de tota la càrrega d’absurd i de foscor que hi ha en el nostre món, Jesús és la Llum. Ell és l’únic capaç d’il·luminar els racons més foscos de l’ésser humà i de la història. Ell és la Llum.
La mort sempre ens amenaça i acaba robant-nos la vida. Vivim a mitges, i a més a més la vida té data de caducitat. Jesús, però, ha vençut la mort. Ell ens fa viure en l’esperança de la resurrecció i ja ara el seu Esperit ens infon la capacitat de viure una vida més oberta, més ampla, més plena. Jesús és la Vida.
Si tenim el deure i la necessitat de continuar anunciant Jesús al nostre món d’avui no és perquè volem augmentar el nombre de cristians, amb un afany proselitista. No és tampoc perquè volem mantenir unes tradicions religioses que formen part de la nostra cultura. És, sobretot, perquè faríem molt mal fet de no compartir el tresor, el goig, la llum, la vida que ens dóna Jesús. Molta gent avui continua necessitant, sense saber-ho, la seva Paraula. I no la descobrirà si no és per mitjà del nostre testimoni, de la nostra manera de viure, i potser alguna vegada per mitjà d’alguna paraula que puguem dir, amb tota senzillesa, des del fons del cor.
Jordi Vila
