Agrair i cuidar el do de la fe (Jn 1,1-18)
Sovint no valorem prou els regals perquè no ens han costat res. Per això diuen els entesos que cal anar amb compte a l’hora de regalar un ésser viu, i assegurar-nos que la persona que el rep està disposat a cuidar-lo.
Jesús és el gran regal que Déu ha fet a la humanitat. Se’ns ha regalat ell mateix. Ell, que és la llum, ve a il·luminar les nostres vides. Ell, que és la Paraula, ve a omplir-les de sentit. Perquè estiguéssim preparats a rebre i acollir aquest obsequi inigualable, Déu va enviar Joan, el profeta, a donar testimoni de qui havia de venir.
La fe és la disposició amb què ens cal acollir la vinguda de Jesús. És l’adhesió personal a Jesús com aquell qui ens porta la revelació de Déu i la salvació de les nostres vides i de tot el món. Sense aquesta actitud de fe, si no obrim les portes al Senyor, ell pot passar per davant nostre però no podrà entrar a casa i no gaudirem de la seva presència.
La fe també és un do. Hi ha persones que manifesten sincerament que desitgen creure perquè admiren Jesús i consideren que les persones creients tenen una vida més plena, però que malgrat tot no ho aconsegueixen. Els qui hem rebut la fe hem d’agrair, doncs, aquest do com allò que és: «una comprensió profunda de la revelació de Déu perquè coneguem de veritat qui és ell (…), a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades».
La fe és un do que cal agrair i cultivar. És una mirada interior del cor que avui dia és molt fàcil que es perdi per tants miratges i reflexos artificials que ens distreuen i ens enlluernen. Hem de cuidar els nostres moments de pregària i de lectura de la Paraula de Déu amb la mateixa constància amb què cal cuidar l’animal domèstic o la planta que tenim a casa.
I hem de sentir-nos també molt propers i pregar per les persones que desitgen tenir fe i encara no ho han aconseguit. Estem convençuts, com sant Pau, que Déu vol que tothom se salvi i arribi al coneixement de la veritat. Això sí, tal com diu la saviesa popular basant-se en la carta als Romans, els camins de Déu són inescrutables.
Jordi Vila Borràs
