Els profetes del contragol (Mt 11,2-11)
D’en Johan Cruyff en deien el profeta del gol perquè va canviar d’una manera revolucionària la manera de concebre el futbol. Això ho sap molta gent. El que no és tan conegut és que en handbol existeix el contragol, una de les armes més poderoses que fan servir els equips potents.
Què és això del contragol? Molt senzill. Quan el porter encaixa un gol, en comptes de lamentar-se agafa la pilota sense perdre un segon i la llança cap al cercle central, on ja hi ha un jugador que s’espera per posar-la en joc i passar-la a un dels companys que corren cap a la porteria contrària, de manera que poden marcar fàcilment abans que la defensa s’hagi organitzat. Contraatac després de gol: això és un contragol.
El que més m’admira d’aquesta jugada és la fortalesa mental que demana. En handbol, qui gemega ja ha rebut. No hi ha temps de discutir la jugada ni de repassar mentalment en què ens hem equivocat. Es tracta de mirar endavant i de reparar amb un gol a favor el gol en contra que acabem de rebre. Així són també els profetes. Sempre miren endavant.
Joan Baptista deuria sentir de tot quan batejava el poble al riu Jordà. Les seves crítiques ferotges no li sortien gratis. I ara, des de la presó, en comptes de lamentar-se de la seva desgràcia, posa tot l’interès a mirar endavant. Vol saber si Jesús és el qui ha de venir, l’Enviat de Déu.
A la segona lectura, sant Jaume recomana als germans que tinguin paciència fins que vingui el Senyor, com el pagès que espera les pluges i els fruits que finalment ha de donar la terra. A vegades ens pensem que la paciència és una actitud de pura passivitat: no fer res mentre esperem l’autobús a la parada, o deixar passar les hores mortes al llit quan estem malalts. (Per cert, quina ràbia els fa als malalts quan els diuen que han de tenir paciència. Els que estem sans no hem de donar consells als malalts amb una actitud de superioritat sinó mirar d’entendre l’estat en què es troben, adaptar-nos i no fer gaire nosa).
La paciència del pagès no és passiva. El pagès no pot esperar res si no ha preparat la terra i ha sembrat o plantat allò que vol collir. Hi ha un temps d’esforç i un temps d’espera que només tenen sentit perquè el pagès confia que, finalment, donaran fruit. En certa manera els pagesos són també profetes. Treballen pendents d’un fruit que encara no veuen.
Així hem de ser també els cristians. Abunden massa entre nosaltres les queixes i les lamentacions. Hem de treballar pel Regne tot i que encara no en vegem els fruits. Arribaran quan sigui l’hora. Això sí, no hem d’esperar que ningú ens faci la feina que ens pertoca a cadascú. Un exemple ben actual pot ser el tema del canvi climàtic. Cada vegada som més conscients de la magnitud del problema, i això és bo. Ara bé, ¿de debò ens pensem que la solució vindrà dels dirigents mundials que han estat aquests dies reunits a Madrid, cadascú en defensa dels seus interessos? Segurament el problema es resoldrà quan la gent del carrer passem de la conscienciació a l’acció, quan canviem els nostres hàbits de consum i de desplaçament. Ningú ens traurà les castanyes del foc i, com el pagès profeta, ens cal sembrar vida si volem recollir fruits de vida.
Jordi Vila Borràs
