Més que Joan (Lc 3,10-18)
Resulta que aquest personatge tan peculiar que era Joan Baptista, que cridava el poble a una conversió radical per preparar la vinguda del Senyor, quan li demanen que concreti i que els digui què han de fer, no fa altra cosa que respondre coses òbvies: que els veïns sàpiguen compartir, que els cobradors d’impostos siguin honestos, que les forces d’ordre siguin respectuoses amb els ciutadans… En poques paraules, que cadascú faci bé el que ha de fer.
Encara que Déu no hagués vingut al món ni hagués intervingut en la història, només que els homes féssim el que el sentit comú ens diu que hem de fer, només que evitéssim l’egoisme, l’engany i la violència, el món seria un paradís. De fet, potser el paradís era això: un món sense pecat, un món com Déu mana.
Ja sabem, però, que el paradís no va funcionar. Cada dia experimentem de nou que la humanitat no és capaç de conservar en bones condicions el món que ha rebut de Déu. Per això Déu es disposa a intervenir. Ell ens farà entrar en una altra dimensió. De l’aigua amb què batejava Joan passem al foc i a l’Esperit Sant que Jesús ve a portar-nos. El missatge de Joan Baptista és superat. No es tracta només de fer bé el que correspon a cadascú segons la seva naturalesa i el seu ofici, sinó que som cridats a fer les mateixes obres de Déu. No tan sols som cridats a viure en un món ben endreçat, sinó a ser col·laboradors de l’obra creadora de Déu. No som cridats a viure durant un període de temps raonable, sinó a vèncer la mort i entrar en l’eternitat. Aquesta és la bona nova que Joan preanunciava: que Déu es fa home perquè l’home pugui arribar a Déu.
Jordi Vila
